Biografia
Nascut a Sant Pau d’Ordal poble que pertany a la municipalitat de Subirats a l’Alt Penedès, estudia Medicina a la Facultat de la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1912. Seguidament, exerceix com a metge a les poblacions d’Avinyonet fins al 1917, de Calafell fins al 1921 i de Martorell fins a la seva jubilació el 1958. Aquí, és també, metge de l'Hospital de Sant Joan de Martorell per designació directa. Aquí, Francesc Massana és l’inspirador i impulsor de la reforma sanitària empesa per l’Ajuntament de Martorell, llavors encapçalat per Vicenç Ros (1924 – 1930), que reverteix la situació sanitària a una localitat que fins, aquell moment, havia tingut la taxa més alta de casos de tifus de tota la província de Barcelona. Durant la Guerra Civil, personalitat respectada i estimada per tothom, Francesc Massana és membre de la Junta de la Defensa Passiva de Catalunya que es crea el 17 de març del 1938 amb l’objectiu, entre altres, de gestionar els escassos recursos per construir refugis antiaeris.
Autor de la Demografía Sanitaria de Martorell, que es publica el 1953, Francesc Massana és observador de l’Estació Climatològica Observadora de Martorell des del 1947, ens col·laborador del Servei Meteorològic Nacional. Després, a partir de la seva jubilació el 1958, es dedica a la tasca d’escriure la Topografía Médica de Martorell, un treball que aplega la informació que ha anat recollint en els últims 15 anys de vida professional. El 1960, l’obra que té per lema Salus Populi Suprema Lex obté el Premi de Monografies Mèdiques de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1960 alhora que és nomenat acadèmic corresponent. El 1962, aquesta Topografia es veu compensada amb un dels Premis 18 de Juliol a la Superació que li atorga l’Ajuntament de Martorell juntament amb les Delegacions de Sindicats i de Joventuts.
Poc abans de la concessió d’aquest guardó, a la sala de conferències de la Casa Sindical de Martorell, Francesc Massana presenta un treball sobre l’Origen Geològic de la Comarca Montserratina-martorellenca, que es considera únic en el seu gènere a parer dels mitjans locals. Acaba la conferència, segons la revista Martorell, amb una al·legoria poètica a la influència espiritual de la Muntanya de Montserrat.
En les Eleccions del Col·legi de Metges de Barcelona de desembre del 1933, Francesc Massana és membre comarcal de la Junta de Govern que presideixen honoràriament Josep Moll i Josep Fontbona amb el president efectiu August Brossa que té, entre els membres de la seva junta: Jesús M Bellido, Josep Cornudella, Josep Trueta, Salvador Vives-Casajuana, Josep Bonifaci, Bel·larmí Rodríguez-Arias o Josep Arola.
Francesc Massana és el president del Club Natació Martorell des del 1930 fins a la seva mort. La fundació d'aquest Club és gràcies a un altre metge i prohom local, Francesc Santacana Romeu, que n'és el promotor del Club i donador de la piscina fins a la seva mort, motiu pel qual la Federació Catalana de Natació, en vida, li concedeix la Medalla al Mèrit Esportiu del 1954. Pòstumament, li atorga una altra Medalla Extraordinària al Mèrit Esportiu el març del 1964 que es lliura al seu fill, que el substitueix com a president del C N Martorell. Encara l’agost del 1964, el Ministre de Governació el distingeix amb el seu ingrés a l’Orde Civil de Sanitat amb categoria d’Encomana. El 1966, l’Ajuntament de Martorell, que el 1953 ja l'havia nomenat Fill Adoptiu, dóna el seu nom a l’Avinguda del Pla, via diagonal que comunica la N-II amb la carretera de Piera. El 1968, en homenatge i dins el marc dels I Jocs Florals de Martorell, s’institueix el “Premi Doctor Massana Rovira” i, finalment, el 1970, el Club Natació Martorell posa el nom de Francesc Massana i Rovira a la Piscina Municipal coberta que s’acaba d’inaugurar.
Casat amb Mercè Pagès Viñas, el matrimoni té tres fills: Teresa (+Martorell, 1975), el metge Josep Massana Pagès (Avinyonet, 18-10-1918 – Martorell, 13-12-1980) i el farmacèutic Francesc de P Massana Pagès (+Barcelona, 2003).
MBC