Galeria de metges

Josep M. Masriera pertanyia a una nissaga de metges d’unes quantes generacions. El seu pare fou metge de Vilassar de Mar fins a la seva mort, quan va ser detingut i afusellat durant Guerra Civil per milicians anarquistes. Aquesta terrible pèrdua, i la manera com es va produir, varen marcar la seva vida. Catalanista cristià de conviccions profundes i modernes va adoptar una actitud crítica amb el Franquisme, i en defensa del català en la seva vida diària.

Va poder estudiar medicina gràcies a l’ajuda del seu oncle, també metge a Vilassar, que va donar suport a la família en absència del pare. Va cursar els seus estudis de medicina a la Facultat de Medicina de Barcelona. L’any 1944, quan feia el tercer curs de medicina, es va incorporar a la Clínica Mèdica A de l’Hospital Clínic, amb el professor Agustí Pedro Pons. Fou alumne intern del Dr. Josep Vilar Bonet a la sala d’homes i va acabar la carrera l’any 1947. A partir de llavors va treballar portant llits a la sala de dones de l’Hospital Clínic fins a l’any 1968. Posteriorment, va exercir a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona en l’especialitat d’endocrinologia. Va tenir a càrrec seu diversos alumnes interns, com els doctors Josep Llovet Tàpies, Antoni Cayuela, Francesc Conesa Landínez, Pedro Salisachs Rove, Ramon Segura i Agustí Codina Puiggròs.

Des del punt de vista acadèmic, l’observació de casos de tifus exantemàtic dels anys 1949 a 1951 li va donar un reconeixement científic en l’àmbit de la Societat d’Higiene i Medicina Mediterrània. L’any 1953, es va organitzar el congrés de la societat a Barcelona, sota la presidència del Dr. Agustí Pedro Pons, i el Dr. Masriera va ser-ne el secretari adjunt. Posteriorment, en reconeixement l’Associació Internacional de Medicina i Higiene Mediterrània el va nomenar secretari general. La publicació d’aquests casos va ser el motiu del seu ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, el 1951, i se li va atorgar Diploma de Medalla de Oro y Título de Académico Corresponsal per la seva memòria 'Observaciones de fiebre recurente cosmopolita en Barcelona'.

L’any 1958 fins al 1978 va treballar com a cap del Departament Mèdic a Espanya del Laboratori Geigy, el qual va introduir el sintrom com a tractament anticoagulant a l’Estat espanyol.