Ginecòleg que coneixia tots els procediments tècnics de l'especialitat i defensor de l'anestèsia en el part per evitar el dolor a la partera
Biografia
Va néixer a Barcelona, fill del ginecòleg Vicens Marquès Bertran i de M. Teresa Giraut Carbonell. La seva mare va morir molt jove, el 1935, d’una encefalitis i ell establí una gran relació d’afecte amb la seva àvia materna. Durant la Guerra Civil es va traslladar juntament amb els seus avis materns i dos germans a Osséja (Cerdanya francesa) d’on era fill l’avi. Va estudiar a l’escola del poble on va aprendre el francès a la perfecció. Mentrestant, el seu pare restava a Barcelona i continuava exercint de ginecòleg amb les dificultats de l’època.
Quan va acabar la guerra varen tornar a Barcelona on va fer el batxillerat i posteriorment va entrar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Seguint les passes del seu pare, ràpidament es va interessar per la ginecologia i l’obstetrícia. Fou alumne intern per oposició de la Càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia, època de la qual en tenia grans records i sempre bones paraules pel professor Manuel Usandizaga. Va ser un molt bon estudiant i es va llicenciar l’any 1952 amb Premi Extraordinari de Llicenciatura.
L’any 1945 el seu pare adquirí la clínica “Sanatorio Maternal” on va començar a treballar amb la col·laboració del Dr. Josep Maria Vilarrasa. Sota la seva direcció es va convertir en un dels centres més avançats d’Espanya i aconseguí reduir els problemes maternofetals en un temps en què els parts majoritàriament eren domiciliaris.
Marquès mentre era estudiant de medicina dormia en el sanatori per ajudar al seu pare en el control de les dones ingressades, en els parts i, també en les intervencions quirúrgiques. El 1952, un cop llicenciat s’incorporà definitivament a la clínica.
Els dos ginecòlegs pare i fill van fer molts esforços per promoure l’anestèsia per pal·liar el patiment de les parteres. Més endavant l’interès per ajudar a les parelles estèrils, cosa que els portaria a convertir-se en membres fundadors de la Societat Espanyola de Fertilitat. Continuant les inquietuds del seu pare respecte dels problemes d’esterilitat, Marquès realitzà importants estudis sobre la permeabilitat de les trompes i rebé el Premi Fargas de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques de Catalunya.
En el “Sanatori Maternal” primer, després a la Clínica Dr. Marquès van aconseguir importants avenços mèdics, com les primeres exsanguinotransfusions a nadons sensibilitzats per problemes de Rh.
Leonardo Marquès a més de treballar a la clínica en medicina privada, fou cap clínic de l’Institut Municipal de Maternologia i dels serveis de ginecologia de l’Hospital de Nostra Senyora del Mar, fins al 1969. Posteriorment, va crear i dirigir fins al 1976 el Servei d’Esterilitat de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona.
El 1965, els doctors Marquès van deixar la seva primera clínica i juntament amb els seus col·laboradors es van traslladar a la Clínica Quirón amb l’objectiu de millorar l’assistència a les pacients des d’un gran centre mèdic amb tots els especialistes i l’equipament quirúrgic a l’abast. L’any 1976 es va construir un edifici annex a la Clínica Quirón. Hi va comprar un local que seria el seu despatx fins a la jubilació a 80 anys.
Marquès va estar obert a incorporar a l’Institut Marquès totes les tècniques noves de l’especialitat. Va incorporar l’ecografia, tant obstètrica, com ginecològica en les proves exploratòries de rutina; també, la laparoscòpia i la histeroscòpia, tant diagnòstica com quirúrgica; la unitat de sinologia amb mamografia i l’ecografia mamària. Va promoure l’anestèsia peridural en el part en una època que no era habitual.
Com a cirurgià va ser molt brillant, realitzava tot classe d’intervencions quirúrgiques, tant ginecològiques, com de patologia mamària. Era molt metòdic i calmat. Mai se’l veia nerviós o amb una paraula més alta. Va ensenyar, amb paciència, a molts ginecòlegs que van treballar amb ell.
L’any 2008, es crea la Fundació Leonardo Marquès per a l’Estudi de la Medicina Embrionària, de la qual fou president del patronat. La Fundació va servir per facilitar tota l’activitat científica de l’institut i per facilitar l’expansió tant a Catalunya com a l’estranger. Aquest mateix any es va jubilar de la seva tasca assistencial, però va continuar col·laborant amb l’Institut Marquès fins a l’últim dia.
MBC
