Galeria de metges

Vicens Marquès Bertrán va néixer a Barcelona l’any 1895 fill de Leonardo Marquès Lora i Vicenta Bertrán Palmerola, que tenien una botiga al Raval. Va estudiar la carrera de medicina a l’Hospital Clínic. Quan va ingressar a la facultat començà a treballar a la farmàcia amb un sou, aleshores elevat, de quinze pessetes mensuals. Es llicencià el 1920 i es va especialitzar en la pràctica de la ginecologia el 1922, va tenir com a mestre al professor Pere Nubiola, que també era client i amic de la seva família.

En aquells anys, les dones parien a casa i les visites mèdiques es realitzaven al domicili de la pacient. La ginecologia era una especialitat esgotadora, però especialment valorada, a causa de l’alt risc de patologia materna-fetal i l’alta taxa de natalitat de l’època. A la majoria de les llars no hi havia telèfon, i l’habitual era que un familiar es desplacés a casa del metge per avisar-lo.

Vicens Marquès va guanyar les oposicions a metge de Barcelona amb vint-i-sis anys i l’any següent, el 1922 va començar a exercir com a tocoginecòleg a la Casa de la Lactància. Aquesta institució, pensada com a projecte de mecenatge social, era el centre, on s’atenia a nens desemparats i on dones que feien de dides donaven el pit a canvi de diners. L’edifici, situat a la Gran Via de les Corts Catalanes n. 475-477 de Barcelona en l’actualitat és una residència per a gent gran. En aquells anys, Vicens Marquès atenia a totes les dones que li demanaven sense tenir gaire en compte si percebria honoraris o no.

El 1927 es va casar en primeres núpcies amb Maria Teresa Giraut Carbonell amb qui va tenir tres fills, Leonardo, Pere i Maria Teresa. Maria Teresa Giraut va morir prematurament i el 1939 es va tornar a casar amb Maria Roca Sureda, que treballava amb ell a la clínica, amb qui va tenir dues filles Maria dels Àngels i Maria Rosa.

Durant la Guerra Civil, va exercir la seva professió, anant al domicili de les parteres, sovint sota la pluja de bombes. Marquès recorda, a la seva autobiografia, com en aquest funest període, les famílies li pagaven amb el que podien.

L’any 1945, Vicens Marquès va adquirir i dirigir el Sanatorio Maternal, una de les clíniques ginecològiques més avançades d’Espanya. En aquest centre es van arribar a practicar més de set mil parts i més de dues mil intervencions ginecològiques. El 1952 es va incorporar a la clínica, el seu fill gran el ginecòleg Leonardo Marquès Giraut (1928-2017).

Marquès va ser un professional amb iniciativa i el 1953, juntament amb el Dr. José Botella Llusiá, van fundar de la Sociedad Española para el Estudio de la Fertilidad, societat creada per ajudar a les parelles amb problemes d’esterilitat. Societat que actualment porta el nom de Sociedad Española de Fertilidad.

Gràcies a la seva inquietud intel·lectual, Marquès va ser un dels primers interessats i promotors del “part sense dolor” consistent en una sèrie d’exercicis respiratoris i de relaxació. Un sistema que alleugeria el patiment de la mare i que requeria un treball d’entrenament previ durant l’embaràs. Un tipus de part que ja es practicava en altres països europeus i que va descobrir per la seva participació en congressos internacionals. Vicens Marquès va divulgar aquesta tècnica mitjançant l’organització cursets, on també assistien els marits, aquests serien precursors dels actuals cursets de preparació al part.

El 1965 els doctors Marquès i el seu equip van deixar la primera clínica i es van traslladar a la Clínica Quirón per millorar l’assistència a les pacients des d’un centre mèdic més gran amb tots els especialistes i equipament quirúrgic. El 1987 s’incorpora el net gran el ginecòleg Leonardo Marquès Amorós, la clínica ja portava el nom d’Institut Marquès. Actualment, aquest institut continua oferint un avançat servei tocoginecològic basat en una atenció integral, per a totes les etapes de la vida de les dones.

En oposició a la visió androcèntrica de la ginecologia de la seva l’època, Vicens Marquès era un home que admirava la condició de la dona, i proclamava “el seu profund sentiment feminista” incentivat pel respecte a les dramàtiques situacions viscudes i la valenta resposta de les mares. Marquès era un mestre de l’empatia que escoltava a les seves pacients, sense mai mostrar pressa. La seva vocació per l’especialitat ginecològica es va transmetre a quatre generacions de ginecòlegs el seu fill Leonardo Marquès Giraut, el seu net Leonardo Marquès Amorós i finalment el seu besnet Borja Marquès López-Teijón.

Vicens Marquès Bertrán va exercir la professió fins al 1966, quan va patir un infart de miocardi. Va morir el 28 d’abril de 1977, a 81 anys i va ser enterrat a Barcelona.