Galeria de metges

Fill d’un funcionari de l’Escorxador de Barcelona i d’una venedora de despulles al mercat de Sant Antoni. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1936. Es doctora amb premi extraordinari a Madrid l’any 1956. És professor a l’Escola de Puericultura des de l’any 1965. El darrer any de la carrera, guanya una beca per la Universitat Internacional de Santander, de la qual no en gaudirà per la irrupció de la Guerra Civil Espanyola. En lloc d’anar a Santander, fa de metge en un servei de transfusió de sang de vegades al mateix front de batalla.

Acabada la guerra és confinat en un camp de concentració al sud de França i quan pot tornar a Catalunya és objecte de represàlies i obstacles que li impedeixen poder dedicar-se a la medicina hospitalària i acadèmica, com és la seva aspiració. De 1940 a 1955 és metge del servei de pediatria de l’Hospital Clínic, on inicialment és metge de sala i metge de guàrdia, i més tard és el cap de la secció d’infeccioses i el responsable d’examinar les biòpsies que s’efectuen als malalts del servei. L’any 1951, esposa na Concepció Casals Pladelasala. Tenen tres fills, Xavier, Roman i Agustí, que seguiran la ciència hipocràtica en psiquiatria, oncologia i estomatologia.

Es forma com a pediatre amb el Dr. Gregori Vidal Jordana a l’Hospital Clínic, durant la carrera, i els doctors Pere Martínez Garcia i Pere Calafell a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. També es forma en els primers anys de la postguerra com a patòleg, per la seva convicció segons la qual per ser un bon clínic és necessari conèixer el substrat de les malalties que un veu en els malalts. És el primer pediatre espanyol, que a més d’una gran experiència clínica, tenia un profund coneixement en anatomia patològica pediàtrica. Una prova d’aquesta afirmació és el seu llibre sobre atrèsies biliars en el nounat, publicat en anglès a Suïssa, que va tenir un bon reconeixement dels experts.

Té una vocació docent que l’impulsa a publicar les seves experiències, ja que no ho pot fer des d’una càtedra, que era la seva aspiració, per raons de les limitacions que se li van imposar per raons polítiques. Són seves les primeres publicacions nacionals sobre l’Atàxia – Telangiectàsia, la síndrome de Stevens Johnson, la intolerància a la fructosa, entre altres. També s’interessa sobre les primo-infeccions tuberculoses amigdalars, objecte de la tesi, publicada en francès també a Suïssa, i pels problemes escolars dels nens i la formació dels adolescents.

El seu afany per mantenir-se al dia es reflecteix en la seva estada trimestral a la Universitat de Montpeller al servei del professor Roger Jean, director de la Clínica Pediàtrica, on hi fa jornades de dos dies juntament amb el pediatre gironí Josep Campistol Vila durant més de vint anys.

Al començament de la incorporació de l’Hospital de Sant Pau a la nova Universitat Autònoma i per jubilació del Dr. Martínez García, el Servei de Pediatria va ser dirigit a partir de 1973 pel Dr. Agustí Pérez Soler, qui és nomenat professor titular de l’assignatura per la Universitat Autònoma de Barcelona. A principis de la dècada dels vuitanta és acomiadat per la direcció de l’hospital a causa de la seva resistència a què es mutili el Servei de Pediatria, creant una unitat de Neonatologia en el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia. La Societat Catalana de Pediatria considera que ha estat un acomiadament improcedent, però no pot aconseguir que es reintegri al Dr. Pérez Soler en el seu càrrec, en el qual és substituït pel Dr. Josep Cubells.

Membre actiu de la Societat Catalana de Pediatria, en va ser el secretari els anys 1949 a 1952 i vicepresident de 1966 a 1968. Soci d’Honor de la Asociación Española de Pediatría, Soci d’Honor de la Sociedad Española de Puericultura, Soci de Mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, Membre d’Honor de la Cátedra de Medicina Legal de la Universidad Nacional de Buenos Aires.

Una de les seves grans aficions és la pintura, que li permet alliberar-se de les preocupacions que li duia l’exercici de la pediatria. Era un pintor força notable, que va arribar a fer exposicions.

Una gran contrarietat del Dr. Pérez Soler va ser causada perquè el capítol que li havien encarregat pel volum sobre malalties infeccioses del Tratado de Patologia Médica del professor Agustí Pedro Pons, sobre les malalties exantemàtiques, no va ser reproduït per raons no determinades i va perdre una oportunitat de donar-se a conèixer, ja que el Tratado s’utilitzava en totes les facultats de medicina d’Espanya i també era molt consultat a Hispanoamèrica.