Galeria de metges

Neix a Barcelona, al barri de Gràcia, fa els estudis secundaris als Pares Escolapis del carrer Balmes i ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1932 però, a causa de la Guerra Civil, no pot llicenciar-se fins al 1940 després d’haver estat un estudiant molt destacat. Popular entre els seus companys de curs i amb un caràcter obert i divertit, mentre fa la carrera en temps de la 2a República, Robert Nogué és escollit delegat de curs pels seus companys i també l’elegeixen com a representant davant el claustre de professors on participa activament en les sessions en què es discuteix l’Autonomia Universitària.

En interrompre’s l’activitat de la Universitat quan esclata la Guerra Civil, Robert Nogué és admès com a alumne intern voluntari al Servei d’Urgències de Cirurgia de l’Hospital Clínic on hi ha metges de guàrdia que són uns cirurgians excepcionals com Pere Piulachs, Moisès Broggi, Josep Maria Massons i Josep Ussua que li desvetllen el seu interès per la Cirurgia i, particularment, per la Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica (COT). El gran nombre de malalts i l'escassedat de metges propícia que -l’encara estudiant de Medicina- Robert Nogué, adquireixi una gran experiència quirúrgica i que domini les innovadores tècniques de Lorenz Böhler. Així, quan l’Exèrcit republicà el mobilitza, ja pot intervenir amb molta eficàcia en l’equip quirúrgic que dirigeix Massons al front, amb qui Ramon Nogué passà dos anys en el complex hospitalari de les Brigades Internacionals a Benicàssim. Després, participa en la campanya del Maestrat i, finalment, és membre de l’equip sanitari que atén l’Hospital d’Evacuació de l’Exèrcit de Llevant, ubicat on, actualment, es troba la Facultat de Medicina de València.

Acabada la Guerra i obtingut el títol de llicenciat en Medicina, Robert Nogué es reincorpora al Servei d’Urgències de Cirurgia de l’Hospital Clínic en qualitat de Metge de Guàrdia per oposició alhora que, quan lliura, fa de metge assistent al Servei de Cirurgia que dirigeix Piulachs a l’Hospital Clínic. A més, l’habilitat quirúrgica adquirida al front, afavoreix que la Clínica de la Mútua d’Accidents de Terrassa el contracti com a cap del seu Servei de Traumatologia on introdueix noves tècniques quirúrgiques i crea una escola que revoluciona l’assistència quirúrgica de la capital terrassenca i de tota la comarca del Vallès Occidental.

Robert Nogué conserva l’esperit solidari i participatiu que ja havia mostrat quan era un jove estudiant i, en la Postguerra, igualment, es compromet i col·labora amb altres companys de promoció a les institucions professionals. Amb Alfons Gregorich forma part de la directiva de la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears on ostenta el càrrec de tresorer durant molts anys mentre que amb Josep Espriu forma part de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. També l’octubre del 1968, quan es funda l'Agrupació Sindical de Metges de Barcelona que presideix Abelard Azorín, la nova entitat té de vicepresidents Espriu i Francesc Llobet, actuant de secretari Robert Nogué.

Casat amb Maria del Pilar Pujal, Robert Nogué Tutor té quatre fills, els dos nois són els metges Pere Marc Nogué Pujal (Barcelona, 13/09/1973 - 31/12/2014) i Robert Nogué Pujal.