Biografia
Fill del polític lleidatà Ramon Niubó i Pons (1792-1848), fa el primer curs del batxillerat al Seminari Conciliar de Saragossa el 1842-43 i els dos següents, a l’Institut de Lleida. El 1845, obté el títol de batxiller en Filosofia per la Universitat d’Osca.
L’any següent, la família es trasllada a Barcelona i en Ramon comença la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona. L’acaba el 1852 i, dos anys més tard, ingressa com a metge auxiliar a l’Hospital de Colèrics de Barcelona mentre prepara les oposicions al Cos de Sanitat Militar. Quan les aprova, es destinat com a metge d’entrada a l’Hospital Militar de Maó on s’hi està fins al 1858, moment en què, per sorteig, li assignen el seu trasllat com a primer ajudant metge a Manila. El 1859, participa en una expedició a Conchinchina. Per les seves actuacions a l’Hospital Militar de Danang, Niubó i Miret és distingit Cavaller de la Legió d’Honor francesa.
El 1862, Ramon Niubó torna a Manila on és nomenat metge major supernumerari i, pels mèrits contrets durant el terratrèmol que pateix la ciutat aquell any, rep la Creu de Carles III. S’està a la capital de Filipines fins al 1868 i torna a Espanya, destinat a l’Hospital Militar de Barcelona, que era al carrer Tallers tot i que s’hi està poc temps perquè el traslladen, primer, a l’Hospital Militar de Tortosa i, el mateix any, l’envien novament a l’exèrcit de Filipines.
El 1873, es destinat en comissió de serveis a l’Hospital Militar de Mindanao fins al 1877 que el nomenen director de l’Hospital Militar de Manila i el reconeixen amb la Creu al Mèrit Militar i la Comandant d’Isabel La Catòlica.
Desprès de tota una vida dedicada a l’atenció dels militars malalts o ferits, Ramon Niubó i Miret ha de ser repatriat perquè pateix una malaltia greu, que segurament contrau a Filipines i que li causa la mort al poc temps d’arribar a Barcelona el 1880. És enterrat al Cementiri del Poble Nou.
MBC