Pioner de la Dermatologia que consolida una visió moderna de l'especialitat i destaca la importància de la histopatologia pel correcte diagnòstic
Biografia
Orfe als 8 anys, es trasllada a Barcelona sota la tutoria del seu oncle, propietari d’un negoci tèxtil, que dóna més importància a la disciplina que l’estudi. Malgrat tot, acaba el batxiller a l’Institut de Barcelona el 1894 i ingressa a la Universitat de Barcelona on milita a la Unió Catalanista. És delegat del 1897 al 1901, any de la seva llicenciatura en Medicina. Decideix especialitzar-se en Dermatologia i Sifilografia perfeccionant aquests estudis a París, ciutat on està emergint una brillant escola de l’especialitat. Durant dos anys, Pau Umbert es forma en clínica al costat de Jean Darier a l’Hôpital de la Pitié. Al mateix temps, assisteix a l’Hôpital Saint-Louis on aprèn anatomopatologia amb Gastou i Thibierge alhora que manté contactes amb destacades figures com Louis Brocq i Alfred Fournier. Membre corresponent de la Societat Francesa de Dermatologia i Sifilografia, Pau Umbert Corderas conserva el lligam amb l’Escola Francesa de Dermatologia tota la seva vida amb la influència de l’Escola de Breslau i dels treballs d’Unna que fan que s’adoni de la importància que té la histopatologia en la clínica dermatològica.
El 1903, dos anys després de la seva estada a França, Pau Umbert torna a Barcelona i alterna la pràctica mèdica privada amb l’assistència hospitalària: primer, assisteix a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona durant dos anys i, de forma més intermitent, a l’Hospital de Santa Creu a Barcelona. A més d’aquesta activitat assistencial, participa en nombroses reunions científiques.
Participant actiu dels dos primers Congressos de Metges de Llengua Catalana dels anys 1913 i 1917, Pau Umbert desenvolupa una intensa activitat cívica i política en defensa de les institucions del país, continuant la seva compromesa militància al Centre Escolar Catalanista on ocupa la vicepresidència durant bona part de la seva etapa d’estudiant. També, el 1906, el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana compta amb la seva assistència. En aquests anys, és membre actiu de les institucions mèdiques professionals com l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, l’Institut Medicofarmacèutic de Catalunya o l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, institucions en les que ocupa diferents càrrecs i en les que hi té destacades intervencions amb nombroses conferències i presentació de casos clínics.
Doctorat a Barcelona l’any 1911, és autor de nombrosos articles mèdics, molts d’ells publicats en francès. És l’introductor d’uns nous mètodes i teories que, inspirats en la visió dermatològica de l’Escola Francesa, suposen una embranzida de modernitat en un moment en què la Dermatologia catalana passa per un cert estancament. Umbert insisteix, especialment, en les bases de la histopatologia apresa a París i de la qual n’és un ferm partidari. Umbert fa destacades aportacions pròpies tant en el camp de la Dermatologia com en el de la Sifilografia. Són de destacar els seus estudis sobre la micosi fungoide, que identifica com un procés limfomatoide de tipus sistèmic, un concepte molt important que és a la base dels estudis bioquímics, ultraestructurals i immunològics posteriors i, també, a la comprensió de les proliferacions extramedul·lars del sistema limfoide. Són, igualment, destacats els seus articles sobre liquen pla i leucoplàsia.
En el camp dels seus estudis sobre sífilis, revisa els estigmes sifilítics, les lesions que causen i el seu diagnòstic diferencial, de gran riquesa en aquesta època preantibiòtica. El seu treball incideix molt especialment en la clínica de la sífilis tardana, en edats avançades. Revisa, també, el concepte i manifestacions de l’anomenada parasífilis. En definitiva, Pau Umbert Corderas consolida les bases científiques de la Dermatologia quotidiana tal com es viu a les dues primeres dècades del segle XX. La seva figura mereix ser considerada entre les dels pioners de la Dermatologia a casa nostra i com un element modernitzador de diversos conceptes. És, també, l’iniciador d’una afamada nissaga de dermatòlegs catalans que arriba fins a l’actualitat.
L’any 1922, en plena activitat professional, Pau Umbert Corderas prepara oposicions per ocupar la càtedra de Dermatologia i Sifilografia de la Facultat de Medicina de Madrid, vacant per la defunció de Juan de Azúa. La mort, però, sorprèn també el dermatòleg català quan només té 42 anys.
XSV
