Galeria de metges

Fill del sastre Josep Viñas Casi i de Juliana Cabot Cabot, estudia al Col·legi dels Salesians de Mataró i obté el títol de batxiller a l’Institut General i Tècnic de Barcelona el 1925. La mort d’un germà a causa d’una diabetis juvenil, afecta molt Josep Viñas Cabot i el motiva en la decisió de fer-se metge. Així, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1932, el mateix any que comença a exercir professionalment després d’inscriure's al registre col·legial. Un any després, obté també el títol d’Inspector Mèdic Municipal.

Alumne intern per oposició de l’Hospital Clínic de Barcelona, Viñas Cabot assisteix com a metge resident de l’Hospital Clínic, primer al Dispensari de Tisiologia i, després fins al 1936, a les Sales de Tisiologia d’aquest Hospital, desaparegudes el 1939. Deixeble de Lluís Sayé, es dedica principalment a la Tisiologia i a la Patologia Respiratòria. Més endavant, col·labora també com a internista al Servei de Cirurgia que dirigeix Ramon Arandes al mateix Hospital Clínic on té plaça de metge ajudant després de guanyar les oposicions.

Des del 1933, Viñas Cabot treballa a l’Obra Antituberculosa (OAT) de la Universitat de Barcelona, programa que s'ha posat en marxa per lluitar contra la tuberculosi juvenil, principalment dels estudiants. Anys després, del 1946 a l’abril del 1950, n’esdevé secretari i director accidental. Encara el 1933, però, també fa de metge al Dispensari Antituberculós de la Caixa d’Estalvis de Mataró. L’any següent, a més, guanya les oposicions a director dels Serveis Antituberculosos de Mataró alhora que és també tisiòleg de la Sala de Tuberculosos de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró on, des del primer moment amb l’assessorament de Sayé, intervé en la creació –a les golfes del centre- d’un nou pavelló per als malalts de tuberculosi.

Quan esclata la Guerra Civil i fins al 1939, Viñas Cabot és mobilitzat com a tinent metge de diferents batallons, el de Terol i altres. Fa també de metge a l’Hospital Militar que s’improvisa al Col·legi Valldemia de Mataró. Al final de l'escomesa, superat el procés de depuració sense sanció, continua exercint a Mataró. En la dècada dels 1940, la tuberculosi segueix fent estralls i les sales específiques que l’Hospital de Sant jaume i Santa Magdalena disposa per atendre aquests pacients van modificant-se al llarg del temps sota la direcció mèdica de Lluís Viladevall Matheu. Així i tot, el 1945, consta que la junta del centre preveu la construcció d’un Pavelló Antituberculós en un edifici annex a l’Hospital i, de fet, hi ha un projecte que dissenya l’arquitecte Pineda però mai arriba arriba a fer-se realitat. El 1950, Viñas Cabot guanya per concurs plaça d’especialista de l’Aparell Respiratori i, a partir d’aquest moment, passa consulta externa dels pacients ingressats i dels externs, dimarts i dijous, comptant amb la col·laboració de Josep M Bofill Font.

Des del 1933, Viñas Cabot té consulta particular a l'entresòl segona del 561 de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona i, també des del 1950, consta que té despatx al principal primera del 235 del carrer Diputació on també hi té l’habitatge. Casat des del 1949 amb la mataronina Concepció Salas Moret, que estudia infermeria uns anys després per ajudar-lo en la consulta privada, el matrimoni té dos fills: Joan Viñas Salas que serà metge, especialista en Cirurgia, catedràtic de la Universitat de Lleida i president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya del 2013 al 2017. La filla, Lluïsa, és catedràtica d'anglès d'un institut públic.

Metge del consolat de Veneçuela a Barcelona on hi van nombroses persones a fer-se la revisió mèdica per emigrar al país americà, Viñas Cabot és nomenat metge de Medicina General a la zona de Montjuïc el març del 1956. Posteriorment, aconsegueix plaça d'especialista de pulmó i cor i, més endavant, quan apareix l’estreptomicina i es redueix sensiblement el nombre de pacients amb tuberculosi, decideix aprofundir en Cardiologia i obté la titulació d'’especialista en Malalties del Cor i Vasos per concurs-oposició a l’Escola de Cardiologia i Angiologia de la Universitat de Barcelona. És, a més, un dels primers metges que disposa d’un aparell de l'electrocardiografia que porta incorporat la fonocardiografia.

El 1959, es doctora a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona amb una tesi que, dirigida pel professor Fernàndez-Cruz, es titula Evolución de la epidemiología de la tuberculosis pulmonar en los estudiantes que ingresaron en la Universidad de Barcelona del curso 1933-34 i es publica el 1961. Aquest mateix any, consta com a professor ajudant de classes pràctiques a més de fer de metge de la Federació Mèdica Esportiva Escolar de la Universitat. A més, s’encarrega de la Inspecció Mèdica de l’Institut Menéndez Pelayo. Viñas Cabot és membre de l’Ateneu Mèdic del Maresme on, el 1973, participa en una taula rodona sobre Insuficiència respiratòria greu, comptant amb la intervenció de metges com Guillem Verger Garau, Josep M Bofill, Jaume Esperalba i Joan Josep Polo.

De vocació, principalment, assistencial i molt interessat en la prevenció, Viñas Cabot és autor d’alguns treballs d’organització preventiva i publicà alguns treballs sobre els resultats de l’OAT, sens dubte una de les seves principals activitats públiques. L’any 1961, participa en el I Curs de Medicina Aeronàutica i Espacial que se celebra a Barcelona i, dos anys després, l’1 de gener del 1963, és un dels socis fundadors de la Societat Espanyola de Medicina Aeronàutica i Espacial. Gairebé al mateix temps, es constitueix l’Associació de Medicina Aeronàutica i Espacial com a filial de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, entitat en què Viñas Cabot hi té una destacada participació.

Soci i vocal del Fons d’Auxili al Metge Pobre Angel Soler Daniel, Viñas Cabot és un metge molt valorat tant pels seus companys com pels seus conciutadans mataronins. El 1979, en complir setanta anys i arribat el moment de jubilar-se, Viñas Cabot és objecte d’un homenatge que presideix el primer alcalde democràtic de Mataró, Joan Majó Cruzate. En aquest moment, s’inscriu a la Secció de Metges Jubilats del Col·legi de Metges de Barcelona, formant part de la seva junta directiva com a vicepresident, primer i, després, com a president.