Galeria de metges

Els pares, originaris de Sant Pere de Torelló, resideixen a Cuba, però, el fill ja estudia el batxillerat a Barcelona on ha tornat la família. També, fa la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat d’aquesta ciutat on es llicencia l’any 1877. Després, el doctorat l’obté a Madrid on, també, s’especialitza en Dermatologia sota el mestratge de José Eugenio Olavide, màxima autoritat en l’especialitat a Espanya en aquell moment.

Tot seguit, Josep Viñeta viatja a París per fer una estada d’ampliació d’estudis a l’Hospital Saint Louis on hi treballa durant tres anys, entre 1879 i 1881, al costat del professor Fournier i, més endavant, a l’Hospital Lourcine, a la clínica del doctor Martineau. Finalment, l’octubre de 1881, s’instal·la a Barcelona en ser nomenat metge de la Casa de Lactància de Barcelona, ubicada a la Ronda de Sant Pau número 47, i, més endavant, forma part del cos facultatiu de la Casa-Cuna de la ciutat. Paral·lelament, el 1883, assisteix un dia a la setmana com a especialista en malalties de la pell a Granollers. El 1903, és nomenat director numerari del Cos Mèdic Municipal. L’any 1908, apareix també com a metge de l’Hospital de Sant Llàtzer i d’una consulta Dermatològica i de Vies Urinàries establerta a la Gran Via de les Corts 652 de Barcelona. Molt abans, el 1882, consta que es dedica professionalment al tractament de les malalties de la pell amb força reconeixement social i acadèmic i exerceix com a director d’una Clínica de Dermatologia i Sifiliografia oberta a la capital catalana. És, a Espanya, l’introductor del naftol com a tractament de certes afeccions cutànies com la tinya. A més, és capdavanter en la utilització de la bacterioteràpia dermatològica a través de l’ús del Barterium termo en aplicacions tòpiques.

Josep Viñeta, també, treballa en el tractament i prevenció de la sífilis, malaltia que considera com la causa de la degeneració de la raça humana. És partidari de lluitar contra la prostitució en considerar que és el principal agent transmissor de les malalties venèries perquè, segons ell «tot sistema d’organització de la prostitució és una excitació a la luxúria, augmenta el nombre de naixements il·legítims, fomenta la prostitució clandestina i rebaixa el nivell de la moralitat pública i privada». Com a mesures per abolir-la, defensa la repressió judicial dels delictes contra els costums convivencials, la creació d’asils, la regeneració de la moral pública -particularment de la moralitat dels homes- i el desenvolupament de polítiques preventives en el domini de l’educació domèstica i de la instrucció pública.

Conservador i catòlic fervent, aquest tema és també objecte de bona part de les seves publicacions i motiu de diverses conferències als ateneus i a les societats culturals i recreatives del país. Josep Viñeta Bellaserra és un prolífic autor, preocupat també per la higiene tant pública com privada i, conscient de la importància de la divulgació entre la societat, publica els seus articles a diversos mitjans, entre ells, La Vanguardia, El Progreso, etc.

El març del 1885 és nomenat metge director interí del Balneari de Nostra Senyora de la Mercè de Figueres i cesa el març del 1886. El 1889, novament, Viñeta Bellaserra assumeix el mateix càrrec al Balneari d’Argentona i, d’aquí, que dos anys després publiqui la seva experiència sobre les aigües d’aquest centre termal: Argentona y sus aguas minero-medicinales.

Assistent a diversos congressos mèdics nacionals i internacionals, el 1900, Josep Viñeta és elegit com a un dels tres delegats del Col·legi de Metges de Barcelona per assistir al Congrés Mèdic de París. El 1903 assisteix al Congrés Internacional de Medicina que té lloc a Madrid. El 1906, és el representant municipal per viatjar a Ginebra per seguir el II Congrés Internacional de Sanejament de les Habitacions mentre que, el 1908, assisteix al VI Congrés Internacional de Dermatologia on presenta una ponència sobre el Tractament per perforació i cauterització ígnia. Encara el 1908, aprofita per fer una llarga estada a la capital francesa que ell anomena “excursions científiques a l’estranger” i que repeteix pràcticament cada any. És membre de la Societat de Medicina Pública i Higiene de París, soci honorífic del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i soci fundador de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, entre altres institucions mèdiques i, també, culturals com la Societat Econòmica de Gràcia d’Amics del País o l’Ateneu Barcelonès on ocupa la vicepresidència, primer, i la secretària, després, de la Secció d’Agricultura.

Casat amb Maria Montes Mercie i amb una única filla, Pepita Viñeta Montes, a la seva mort, llega la col·lecció de pintura flamenca i de peces de ceràmica antiga al Museu d’Art de Catalunya.