Galeria de metges

Josep Francesc Vendrell de Pedralbes i Estaper del Mas, ell signa Pedralbes, es llicencia en Medicina a la Universitat de Cervera el 1799, l'any del seu tancament per la creació de les Facultats Reunides. Es doctora en Cirurgia mèdica el 2 de desembre al Real Col·legi de la capital catalana i, en un període de només onze mesos, les seves dades biogràfiques el situen a Sevilla, on estudia l'epidèmia de febre groga del 1800. Poc abans d'una estada com a metge militar a Extremadura, sens dubte coincidint amb la coneguda com a “guerra de les taronges” amb Portugal i del seu immediat nomenament de catedràtic substitut i bibliotecari del nou Reial Col·legi de Cirurgia Mèdica de Santiago, inaugurat un any abans. També, en aquesta etapa, caldria afegir-hi una preceptiva -tot i que breu- estada a Madrid per tal de gestar la seva destinació a Galicia, situació on podríem suposar una col·laboració de Carles Nogués i Pedrol, catedràtic de Pedralbes a Cervera al mateix temps, també, metge militar a Andalusia, quan aconsegueix el nomenament de cirurgians amics com a catedràtics del, igualment, nou Real Col·legi de la Puríssima Concepció de Burgos el qual dirigeix.

Pedralbes -que coincideix a Santiago amb un altre nouvingut, Eusebio Bueno Martínez (1774-1814), i hi estableix una bona amistat i una estreta col·laboració científica. Cal recordar la seva important participació en la introducció de la vacuna a Galícia, fent costat amb Bueno poc abans que la Reial Expedició Filantròpica de Balmis i de Salvany salpés d'A Corunya el 30 de novembre de 1803. Pedralbes es pot considerar com un metge il·lustrat del primer terç del segle XIX, influenciat per l'Enciclopedisme i plenament autodidacta. Aquestes característiques es veuen reflectides en el contingut de la seva gran biblioteca, on conserva llibres francesos i anglesos alhora que hi reuneix dades i comentaris sobre autors clàssics juntament amb reculls de les seves activitats acadèmiques, docents, administratives, sanitàries, antropològiques i altres. A més, hi afegeix l'arxiu del seu amic Bueno després de la seva prematura mort.

Amb la reforma de l'ensenyament de la Medicina i de la Cirurgia, el Real Col·legi de Santiago podia haver estat la llavor per a l'establiment d'un important centre universitari a Galícia però el projecte es veu frustrat per la desaparició de Bueno i malgrat que Pedralbes vol emular el Col·legi de Barcelona en un somiat projecte que podem identificar amb la presència dels plànols originals del col·legi barceloní localitzats a la dècada de 1950 a l'actual Arxiu Universitari de Santiago, sens dubte reclamats per Pedralbes. Però, la nova reforma del 1801 amb la restauració de les tradicionals Facultats de Medicina, minva la tasca docent del Col·legi, des d'ara només de Cirurgia, sense pressupost i gairebé sense local ni estudiants, mantingut per un Pedralbes pràcticament sol fins a la seva jubilació el 1833 coincidint amb l'extinció del Col·legi. Al marge, però, de la seva tasca a Santiago, Pedralbes, també, fa política a la capital de l'estat. El 1816, oposita sense èxit a una càtedra de Clínica de Madrid.

És vicepresident -els presidents sempre eren a Madrid- de la Reial Acadèmia de Medicina d'A Corunya, traslladada a Santiago i de la Junta Superior de Sanitat i membre corresponent de les Acadèmies de Barcelona i de Madrid, encerclant la seva producció escrita, impresa o manuscrita, gairebé tots els aspectes de la medicina, de la sanitat i de la sociologia del seu temps.

És diputat a Corts per Galícia en les legislatures de 1822 i 1823, donant suport des del Parlament a la doctrina anticontagionista de la febre groga defensada per Francesc Piguillem el 1821. Per motius de salut, renuncia el 1836 a la seva elecció de diputat per Barcelona.

Pedralbes mor el 21 de desembre del 1850 deixant hereva la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona de tots els seus manuscrits, memòries, censures, cursos de Fisiologia i Higiene, Medicina legal i elements mèdics que havia ensenyat a Santiago, disposant que en el cas d’extingir-se les línies masculina i femenina dels Pedralbes passessin els bens restants a la mateixa Acadèmia per establir una càtedra de biografia mèdica general i especial d'Espanya i una altra de llengua grega. Des d’A Corunya, el llegat de Josep Francesc Vendrell de Pedralbes arriba al Port de Barcelona el 14 d'octubre del 1857 tot i que, a la seva casa de Bertamirans, hi queden els quadres de -entre molts altres de religiosos- Carles IV, del general Palafox i un de Napoleó.