Galeria de metges

Nascut a Tarragona l’1 d’agost de 1901, estudia Medicina a Barcelona i es llicencia l’any 1930. Aviat es trasllada a viure a Manresa, on exerceix la professió, dedicat a la Pediatria. Té una participació molt activa en la política republicana de la capital del Bages. Primer, com a membre de la Joventut Nacionalista i, posteriorment, és escollit president de la delegació manresana d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). A la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931, és un dels quatre vicepresidents de la Junta de Govern Republicana Provisional de la ciutat. Intervé en la política municipal com a regidor, és membre de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament i un dels màxims responsables de les Colònies Escolars. En una Memòria redactada l’any 1932 sobre aquests equipaments, Tomàs Ramon defensa que “la Colònia Escolar, filla de les més modernes orientacions pedagògiques, és la institució ideal per a l’estiueig de l’infant. En ella hi troba el seu medi, el seu ambient. Tota ella meditada i organitzada per a la vida de l’infant, tothom dedicat per complet a ell, intervenint persones tècniques en la determinació dels mitjans (mestre i metge), passa a ésser el nen el primer personatge de la Colònia...”.

L'amistat del doctor Ramon amb Joan Selves i Carner (Castelltallat, 1898 - Barcelona, 1934), advocat, periodista i polític que fou el primer alcalde de Manresa durant la República i conseller de Governació de la Generalitat, determina el nomenament del metge manresà com a delegat del governador i, després, del conseller de Governació en els conflictes miners de les conques del Llobregat i del Cardener els anys 1931 i 1932. Més tard, el novembre de 1933, Tomàs Ramon ocupa el càrrec de Governador Civil de Tarragona i, el gener de 1934, és anomenat Comissari General d’Ordre Públic de Catalunya.

Durant la Guerra Civil, esdevé segon cap sanitari del Front d’Aragó, adjunt a l’Estat Major amb data de 24 d’abril del 1937. Té el seu lloc de comandament al “Cuartel General” de Barbastro, instal·lat al Palau del Bisbe. Tomàs Ramon és el primer cap de Sanitat del Xè Cos d’Exèrcit republicà, unitat creada el juny de 1937. Durant l’ofensiva de Zuera, l’agost de 1937, cau presoner dels franquistes en el curs d’una visita d’inspecció per les proximitats del front.

Traslladat a Saragossa, és jutjat, condemnat a mort i afusellat el dia 5 d’octubre de 1937.