Galeria de metges

Després d’assistir a l'Escola Primària i acabar el Batxillerat el 1913, inicia la carrera de Medicina a la Facultat de Barcelona, llicenciant-se el 1921. En l’elecció d’estudiar Medicina s’hi poden comptar dues consideracions: l’avi patern Joaquim Ramis i Taix, que l'any 1860, sense ser metge instaura el primer gimnàs de Catalunya i Espanya amb finalitat terapèutica per a la rehabilitació d’alteracions físiques i de les seqüeles d’accidents o malalties, a més de recomanar-ho com a promoció d'una bona salut física i psíquica. La segona consideració que – segurament – decanta Miquel Ramis i Matas cap a la Medicina és el seu pare Joaquim Ramis i Amigó que es fa metge amb la idea d’aportar una base científica i legal a la tasca Gimnàstica iniciada pel seu pare.

Miquel Ramis inicia l’exercici mèdic en un ambient molt proper a la Medicina Natural i s’inclina cap a l’Homeopatia tot i que no deixa d’emprar les terapèutiques farmacèutiques al·lopàtiques en els casos que les creu necessàries. Membre actiu de l’Acadèmia Mèdica Homeopàtica de Barcelona (AMHB), és secretari de la institució durant uns anys i, també, secretari de redacció de la revista Homeopatia Pràctica, òrgan oficial de l’AMHB.

Cap de la Clínica d'Homeopatia a l’Hospital del Nen Déu de Barcelona l’any 1954, exerceix la Medicina General, que compagina amb l’Homeopatia, mogut amb un gran sentit d’humanisme que avantposa sobre qualsevol altre motiu de rutinària mecanització. Ramis i Matas és un bon metge de capçalera que té cura de les malalties dels seus pacients però que, a més, els escolta i –molts d’ells- el tenen com a consultor d’afers sovint aliens a la seva salut.

Miquel Ramis és un bon estudiant i amic dels seus condeixebles, recordat per molts d’ells perquè es reunien a casa seva per preparar els exàmens des del primer any de carrera fins al darrer curs de llicenciatura. Així, s’esdevé punt de referència de la seva promoció mèdica que, cada any, organitza el clàssic sopar de germanor guardant sempre un record pels companys difunts. És tant l’estima que té als amics de promoció que quan algun hi falta, tot i comprendre'n la causa, la trobada li sembla incompleta.

Mentre és estudiant i els primers anys d’exercici professional, Miquel Ramis i Matas col·labora amb el professor Pere Nubiola al Departament d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Clínic amb qui, entre d’altres actes científics, fotografia diferents intervencions del mestre, fet molt poc habitual en aquells anys.

Soci del Centre Excursionista de Catalunya per la seva gran afició a l’esport i per la fotografia, Ramis i Matas deixa constància de les moltes sortides que fa amb el Centre. Després, narra les excursions amb tot detall sempre acompanyat de les múltiples instantànies que ha pres. Entre d’altres esports, de jove, practica el tennis i juga a futbol formant part de l’Universitary Sporting Club, entitat que quan acaba la carrera, el requereix com a metge.

La nissaga mèdica Ramis ha continuat amb el seu fill, Joaquim Ramis i Coris i, també, amb el seu nét Oriol Ramis i Juan.