Galeria de metges

Fill del metge internista i homeòpata Miquel Ramis Matas i Dolors Coris Vila. Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i especialitzat en pediatria. Fou deixeble del Dr. Pere Calafell Gibert, gran referent per a molts dels pediatres catalans.

Ramis és un metge de nens, que s’ocupa del diagnòstic i tractament dels nens malalts alhora que dedica molta atenció als pares que viuen la malaltia del fill o la filla amb ansietat i angoixa. El 1966 publica el llibre “El vostre fill: puericultura per als pares”, escrit conjuntament amb altres dos reconeguts pediatres, els doctors Joan Ripoll i Ramon Martínez Callen. El títol de la monografia indica clarament la intenció dels autors per escriure’l. Aquest llibre ha estat un best seller per successives generacions de pares. Anys després, el 1993 publica amb el Dr. Oriol Casassas Simó el llibre: “Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya”, que presenta un resum biogràfic de pediatres catalans.

Joaquim Ramis va ser un home immensament ocupat, que sense pertànyer a cap partit polític, durant els anys de la transició democràtica va lluitar, discretament i tossuda pel seu país, la seva llengua i la seva gent, en les diverses i variades iniciatives per les quals se li havia demanat la col·laboració. El 1961, la seva passió per la llengua catalana el duu a ser un dels fundadors de la revista juvenil en català Cavall Fort, amb la qual molts nens del nostre país s’han aficionat a la lectura. El 1974 participa en la publicació del “Vocabulari mèdic” i el 2000 en el “Diccionari enciclopèdic de medicina” editat per l’Enciclopèdia Catalana.

En l’àmbit mèdic fou cofundador del Centre d'Estudis Hospitalaris el 1965, de l'Agrupació Democràtica de Metges, el 1966 i del Centre d'Anàlisi i Programació Sanitàries, el 1983. Persona de conviccions religioses, però també un home de ciència va col·laborar en fundar la revista religiosa Delta. Quaderns d'Orientació Familiar. El 1969, junt amb Jordi Gol Gurina i altres metges van escriure i publicar el llibret titulat “Reflexions científiques a propòsit de la Humanae vitae: Sis metges i l'encíclica”, on defensaven l’ús dels mètodes artificials per controlar la natalitat en les parelles casades.

Formà part de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Pediatria. També de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMCB) de la qual va ser president de 1995 a 2002. Durant el seu mandat es reprèn la publicació d’Annals de Medicina i de Monografies Mèdiques i s’inicia els tràmits pel trasllat de l’ACMCB a una nova seu a Can Caralleu. També va presidir la Mutual Mèdica. Va organitzar les activitats culturals del Club Espriu d’Assistència Sanitària i llavors fou president de la Secció Col·legial de Metges Sèniors del Col·legi de Metges de Barcelona, secció que va començar una activitat incansable d’activitats culturals: conferències, pel·lícules, concerts, excursions, pels metges que havien deixat d’exercir.

Joaquim Ramis fou un mestre, un humanista en el més ampli sentit de la paraula, un gran treballador i un bon company.

Encara que ell mai va buscar reconeixements, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques li va concedir el 1991, el seu màxim guardó, el premi Jordi Gol i Gurina, que s’atorga per una trajectòria professional i humana excel·lent, el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2007 del Col·legi de Metges de Barcelona el Premi a l’Excel·lència Professional, i el 2016 també del CoMB se li concedí la insígnia d’or.