Reputat metge general e higienista del Baix Empordà, ajudà a eradicar el paludisme dels arrosa’ls de Pals
Biografia
Nascut a Rupià. Fill de Lluís Ralló Sabater, mestre i Maria Joaquima Mas Tauler. Ingressa a l’Institut Provincial per fer el batxillerat amb tretze anys. A la breu prova d’ingrés redacta una frase que ja apunta com serà la seva trajectòria; “L’home que és obedient al seus pares té el consol de recollir en tots els temps les benediccions de la gent honrada”. Obté el graduat l’any 1876.
Estudia la carrera de farmàcia a la Universitat de Barcelona, en la qual es llicencia el 23 de juny de 1889, junt amb el seu íntim amic senyor Valentí Carulla que més tard fou rector de l'esmentada Universitat.
Aconsellat pels pares posà de primer farmàcia a Rupià, però esperonat per l’amic Carulla que li veia moltes aptituds per la medicina, estudià la carrera per lliure obtenint, tot i així, unes excel·lents notes per llicenciar-se l’any 1895. Acabat medicina, torna a Rupià com a metge.
Estava decidit a ampliar estudis a l’estranger i fer una especialitat, però degut a la defunció del Dr. Narcís Vicens Català (1864-1898), acceptà, a requeriment del consistori Bisbalenc, cobrir la seva mancança i fer-se càrrec de la seva clientela en aquella ciutat (1896) i les tasques interines de titular de sanitat i subdelegació mèdica un cop difunt aquell. Hi compartiria la professió amb els metges Josep Caselles, Pere Figueres, Frederic Sunyer Rovira i Jaume Maruny Puigmiquel. Amb aquest, l’any 1908, obriren la Clínica La Empordanesa al carrer del Carme.
Ben aviat va desplegar els seus coneixements i habilitats, exercint una reputada activitat quirúrgica així com la més tradicional medicina de capçalera arreu del Baix Empordà, amb carro i a peu, així com una important activitat en el vessant de la salut pública e higiene, no envà fou el subdelegat de sanitat i vicepresident de la Junta Provincial.
Fundà diverses societats de socors mutu a la comarca per ajudar als desvalguts, entre elles la “Nova Joia de l’Aliança” dedicada a les parteres i dones en general, a la Bisbal, i altres a Peratallada i Torrent.
Enmig dels estralls del paludisme al Baix Empordà i de la “Guerra de l’arròs” amb la prohibició del seu cultiu, va aportar els coneixements, mètodes i normes que a Itàlia estaven funcionant. A la zona de Pals, amb l’ajut dels propietaris aconseguí , amb moltes resistències, eliminar l’endèmia.
Molt al dia de les novetats, erudit, col·laborava en moltes publicacions, tant professionals com en revistes locals o nacionals. Té publicats alguns articles professionals com la Revista de Ciències Mediques i La Tribuna Mèdica, de Barcelona; Revista de Medicina y Cirugía prácticas i La Voz Médica de Madrid, de les que n'és col·laborador des de la seva fundació.
També ha cooperat en la premsa comarcana i local sobre consells de medicina molt interessants, cridant l'atenció els que feien referencia a la feridura, còlera, etc. En 1902 escriu una memòria sobre dipsoréxia, que presenta a la Real Academia de Medicina de Madrid, va ésser llegida pel doctor Espina Capo, memòria publicada per la Revista de Medicina y Cirugía prácticas de Madrid, i reproduïda per altres revistes professionals.
Home molt popular, humil, que no volgué acceptar mai cap càrrec polític sinó dedicar-se en cos i ànima a la salut pública i a la medicina de carrer, va ser homenatjat en diverses ocasions i fins i tot el poble li regalà un automòbil; ja que havia tingut diversos accidents amb el carro anant a fer visites.
Tingué un primer homenatge durant la primera dictadura el 1927, que es volgué repetir quan la república – un a La Bisbal i un altre a Ullastret. Als dos llocs se li dedicà un carrer, compartint a La Bisbal nomenclàtor amb Trinitat Sais i Francesca Casaponsa. Homenatge al que si adheriren totes les corporacions del Baix Empordà, i sufragaren més d’un miler de particulars.
Creu del Mèrit Civil. Col·legiat d’Honor del Col·legi de Farmacèutics. Gran Creu de 1ra. c. de l’Ordre Civil de Beneficència. Membre de la Junta Provincial de Subdelegats de Sanitat de Girona com a vicepresident.
Destacar l’epítet que li donaren els companys de l’Escut Emporità en l’informe demanant per la creu de beneficència: “pare dels pobres”.
FXCC
