Galeria de metges

Família de Màlaga, el seu pare era empleat de la Casa de la Moneda. Estudia la carrera de medicina a la Facultat de Medicina de San Carlos de Madrid. Quan era estudiant guanya la plaça d’alumne intern per oposició als hospitals San Carlos, del Niño Jesús i del Provincial. Adscrit a la Càtedra de Pediatria dirigida el professor Enrique Suñer y Ordoñez que ell sempre va considerar el seu mestre. Acabada la carrera el 1930, fa una estada a Estrasburg amb el professor Paul Röhmer, amb qui estudia els trastorns nutritius del lactant.

El 1932 obté el grau de doctor amb la tesi “Contribución al estudio del Babeurre y de las leches acidificadas artificialmente en dietética infantil”. A la tornada a Madrid ingressa a la Escuela Nacional de Puericultura, també es presenta a oposicions, i finalment el 1935 guanya la tercera oposició a la càtedra de la Universitat de Salamanca. El 1941, abandona Salamanca, perquè guanya la càtedra del Servei de Pediatria de la Universitat de Barcelona per concurs de trasllat. Allà hi romandrà catorze anys, fins al 1955 que mor per un infart de miocardi. El 1943 obté una altra plaça de puericultor-cap del Cuerpo de Sanidad Nacional i l’any següent és nomenat director de l’Escola de Puericultors de Barcelona.

A l’Hospital Clínic crea un servei molt actiu i d’ambient científic, bon docent i organitzador impulsa l’Escola de Pediatria de la Universitat de Barcelona molt orientada als trastorns nutritius dels infants per evitar les malalties infeccioses i de nutrició. De l’escola es van formar pediatres excel·lents com Joan Argemí, Ángel Ballabriga, Isidre Claret, Santiago Ferrer Pi, Joaquín Plaza, Agustí Pérez-Soler, Francesc Prandi, Jordi Prats i Lluís Torres Marty. La seva recerca és sobre diversos tipus d’alimentació com les propietats astringents de la farina de garrofa. També sobre els tractaments de la meningitis tuberculosa, i les otoantritis estudiades amb el Dr. Rosendo Poch Viñals.

Les seves publicacions pioneres a Espanya sent dirigides, no només als especialistes, si no sobretot són per a ensenyar pediatria als metges rurals, perquè creu que amb una bona prevenció dels trastorns nutritius i de les infeccions, s’aconsegueix millorar molt els índexs de supervivència.

El 1950 funda la revista de la càtedra, Archivos de Pediatría, de força difusió. Nomenat president de l’Associació Espanyola de Pediatria i de la Societat Catalana de Pediatria, cap de la secció de pediatria del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Membre de diverses societats nacionals i estrangeres, a més rep el doctor honoris causa de la Universitat de L’Havana. Arriba a ser degà de la Facultat de Medicina i, el 1948 és nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs “El síndrome secundario maligno en patología del lactante” i la resposta del Dr. Andrés Martínez Vargas.

Amb la mort del Dr. Ramos, la qualitat del Servei de Pediatria del Clínic va disminuir notablement durant la direcció pel Dr. Lluís Torres Marty, que era l’adjunt de Ramos, i va tornar a adquirir una gran qualitat amb la direcció del professor Manuel Cruz Hernández, substitut de Ramos en la càtedra.

Casat amb la metgessa i pediatra Victoria Losada Pérez tenen set fills, tots menys una, que és economista, s’han dedicat al món sanitari, tres són metges, dos farmacèutics i una infermera.