Galeria de metges

Nét del pediatre Joan Córdoba Rodríguez, fill d’un destacat advocat de Barcelona i de mare metgessa, Joan Córdoba Cardona estudia Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on es llicencia el 1988, com farà també el germà més petit, Octavi Córdoba Cardona uns anys més tard. Joan ja metge, segons el programa MIR, s’especialitza en Medicina Interna a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona en el període de 1989 a 1994, doctorant-se a la mateixa UAB amb la tesi Significado del patron riba-2 indeterminado en donantes de sangre con anti-VHC. Aquest mateix any, marxa a Chicago per fer una estada post doctoral al Servei de Gastroenterologia de la Northwestern University. El doctor Andy Blei és el seu mentor en el camp de l’Encefalopatia Hepàtica al que s’hi dedicarà tota la seva vida fent aportacions de gran importància que el converteixen en un referent mundial en aquesta matèria.

A la tornada de Chicago, entra a formar part del Servei de Medicina Interna- Hepatologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron on comença a construir un grup de recerca clínica i translacional. En pocs anys, aconsegueix una notable producció científica en forma d’articles, conferències i capítols de llibre sobre fisiopatogènia, diagnòstic i tractament de les complicacions de la cirrosi hepàtica, especialment, l’encefalopatia.

Alhora que el seu grup participa en xarxes de recerca mundials, el seu laboratori es converteix -no únicament- en un centre de recerca sinó, també, en un punt de formació de nombrosos investigadors espanyols que rep continues visites de professors d’universitats estrangeres.

Interessat per la docència tant de pregrau com de postgrau, Joan Córdoba exerceix com a professor assistent del Departament de Medicina de la UAB des del 2001 fins al 2008 quan guanya l’oposició a professor titular de Medicina de la mateixa Universitat.

De caràcter afable, obert, ben disposat per la feina i per atendre les demandes de companys i malalts, Joan Córdoba manifesta de manera contrastada una personalitat rigorosa, seriosament compromès amb la feina i la recerca alhora que és palesa la seva entrega a la bellesa dels espais naturals, la poesia, la música i la pintura. Malauradament, un tumor cerebral acaba amb la seva vida quan s’esperava de ell que es convertís en la màxima autoritat mundial en el terreny científic que havia conreat.