Galeria de metges

Fill de Pere Joan Pascual Ferre d’Alp i de Paula Prats Font de Tortellà, neix al carrer Argenteria de Girona, on la família hi te el negoci de llenceria i hi viu tota la vida. Estudia al Col·legi Montserrat de Girona. Dos germanes i dos germans morts joves, el fan únic hereu, solter tota la vida. Generositat, dons d’observador i meticulositat són virtuts que li destaquen ben aviat.

Estudia la carrera de Medicina a Barcelona. El doctor Ametller, amic de la família, el recomana al catedràtic Joan Giné Partagás. Per influència del pare, polític liberal, s’enrola en un batalló de voluntaris a Madrid, on sembla que acaba la llicenciatura. L’any 1875, entra de metge a la Sanitat Militar. Destinat a la divisió militar de Guipúzcoa en plena guerra carlina, degut a la seva valentia en l’atenció als ferits, rep la condecoració de la Creu 1ª de l’Ordre de Sant Fernando i la Creu militar d’Alfons XII.

Acabada la guerra, passa a la reserva i se’n va a París a ampliar els estudis. Allà, obté informació sobre la defensa corporativa de la classe mèdica francesa i adquireix coneixements de Deontologia.

El 1885, guanya la plaça de metge de l’Hospital de Santa Caterina de Girona, on exerceix tota la seva carrera professional passant per molts càrrecs i ocupacions: administrador de Beneficència de la província, metge forense, membre de la junta local de Presons i de la junta provincial de Sanitat així com sotsdelegat de Medicina del partit judicial de Girona.

Metge i publicista infatigable, ja al 1881, publica uns estudis demogràfics de Girona que bé poden correspondre a una topografia mèdica de la ciutat. Ajuda a la catalogació de la Biblioteca del Casino de Girona, publica en diverses revistes locals i tradueix del francès un llibre de Deontologia. Des de l’Hospital, on viu i escolta les vivències dels metges de la província amb un gran sentiment de necessitat de defensa de la professió, constitueix la primera reunió del Sindicato Mèdico de la Província de Gerona junt amb el doctor Josep Ametller Viñas, degà dels metges gironins a Figueres el 19 de setembre del 1895 i, uns mesos més tard, el gener del 1896, ja publica el primer Butlletí del Sindicado Médico.

Josep Pascual i Prats col·labora assíduament a la Revista de Girona amb nombrosos sobre la ciutat gironina i d’altres temes històrics. La col·laboració s’inicia el 1878 amb l’article Apuntes para la fauna de la provincia de Gerona. També, en una intensa campanya periodística, escriu més d’una trentena d’articles que promouen la necessitat de crear un Col·legi de Metges.

El 1897, al XII Congrés Internacional de Medicina, celebrat a Moscou, fa amistat amb el doctor Cortezo de Madrid, futur director general de Sanitat. L’any següent, es publica un Reial Decret del Ministeri de Governació instaurant la col·legiació obligatòria i convertint el Sindicat en un Col·legi de Metges.

Josep Pascual té una intensa vida professional i ocupa diferents càrrec: és vicepresident del primer Congrés de Medicina Professional i Deontologia, membre fundador de la Unión Médica Hispanoamericana, soci, entre d’altres, de l’Acadèmia de la Història de la Medicina, l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya.

El 1904, metòdic i detallista, inicia un altre gran projecte: l’Index Medicus Hispànus, que serveix per inventariar i donar a conèixer la producció científica dels metges espanyols. Molt avançat al seu temps, no va reeixir en no complir-se l’intercanvi de publicacions.

L’any 1921, Pascual i Prats presideix el IV Congrés de Metges de Llengua Catalana. Poc abans, és nomenat vicepresident de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El sindicalisme catalanista, com relata al seu prestigiós amic Rudolf Matas, l’aparta del Col·legi l’any 1923, entrant en una etapa trista que dedica als seus malalts i als amics. També, fa de conservador del Museu Galligans.

Mor el sis de maig del 1931, molt sol i acomiadat només per tres veïns. Llega la seva biblioteca a la ciutat i al Col·legi de Metges de Girona. Tot i que només 22 dies més tard, Girona li dedica un carrer, anys a venir, es mig reconeix el doctor Josep Pascual instaurant uns premis científics amb el seu nom i, més recentment, es crea en honor seu la Fundació Pascual i Prats del Col·legi gironí.