Galeria de metges

Nascut al carrer de Ferran numero 12 de la ciutat de Barcelona, és fill de Josep Pascual Pratdesava i d’Avelina Oms Sainz de la Peña, criolla natural de Sagua la Grande de Cuba i descendent directa dels Oms de Blanes, nissaga mèdica amb metges i cirurgians des del segle XVII, alguns tan notables que ja són a la Galeria de Metges Catalans com Lluís Oms Garrigolas i el seu fill, Lluís Oms Miralbell. La marxa del pare a l’Argentina, fa que en Joan Pascual Oms canviï de domicili sovint. D’aquí que, després d’estudiar al Col·legi Valldemia de Mataró entre altres centres, es tituli batxiller a l’Institut Sant Isidre de Madrid el 1923. Les dificultats familiars impedeixen, però, que pugui iniciar la carrera immediatament perquè, per mantenir-se, ha de treballar al negoci d’un germà de la mare, la Casa Mans i Oms, ubicada a la Plaça Reial de la capital catalana. Finalment, el curs 1929 quan té vint-i-quatre anys, pot compatibilitzar la feina amb la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i acabar-la a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1935.

Ja metge, Joan Pascual s’especialitza en Obstetrícia i Ginecologia a la càtedra de Víctor Cónill a l'Hospital Clínic de Barcelona on, a més, hi treballa alternant la seva assistència al Dispensari Municipal de l’Hospitalet de Llobregat fins al gener del 1938, moment en què és mobilitzat amb el càrrec de tinent mèdic. Destinat al Front de l’Ebre, a Mora d’Ebre, a la XV Brigada, és el responsable de rebre, atendre i seleccionar els ferits i enviar-los als hospitals de rereguarda. Amb l’avançada franquista i la retirada del front republicà, fuig cap a França. Però, les condicions dels camps de refugiats fan que decideixi tornar a Espanya i és traslladat en tren fins a la frontera d'Irun on és detingut. Tancat durant tres dies a la plaça de braus de Sant Sebastià i, posteriorment, dut al camp de concentració de Santa Maria d'Oia on hi roman tres mesos fins que és traslladat i empresonat a la Model de Barcelona durant uns dies. Seguidament, és sotmès al procediment de depuració professional que imposen les autoritats franquistes, un expedient on consta denunciat per practicar avortaments a l’Hospital Clínic, seguint la Llei d’Interrupció Artificial de l’Embaràs promoguda per la ministra republicana Federica Montseny. A més, acusat de “passivitat greu”, se’l condemna a Inhabilitació per a poder exercir càrrecs directius i de confiança durant 7 anys.

Decebut, Joan Pascual decideix marxar a Martinet de Cerdanya per ocupar la plaça de metge que ha quedat vacant a finals de l’any 1941 i s’hi queda definitivament fins que es jubila, al cap de quaranta-quatre anys. La plaça de metge titular, però, no l’aconsegueix fins a finals la dècada dels 1950, després d’haver anat a fer oposicions a Madrid en diverses ocasions. Té a càrrec seu l’assistència dels pobles de Martinet, Montellà, Villec, Estana, el Pont de Bar, Bar, Toloriu, Querforadat, Aristot, Travesseres, Lles, Musa, Aransa, i Viliella. A més exerceix la responsabilitat mèdica dels campaments militars de Martinet i Ardaig fins al 1960. Els primers anys, quan encara no disposa de vehicle propi, fa la visita mèdica als diferents pobles amb el camió de la llet que baixa de Lles o crida el taxi de Martinet. De vegades, fins i tot els militars li deixen un cavall de l'exèrcit per arribar a pobles com Querforadat i Toloriu. Especialitzat en Obstetrícia i Tocoginecologia, assisteix els parts a domicili de la majoria de naixements dels pobles de la comarca, inclosos tres dels seus fills, fins a finals dels anys 1950.

Gran humanista, amant de la música clàssica i de la literatura, a més de practicar una medicina holística en una època en què la política sanitària pràcticament no existeix, Joan Pascual té especial dedicació a la botànica i recull les plantes del Pirineu. Igualment, és gran afeccionat a la pintura amb aquarel·la.

Casat amb Assumpció Calvet Rosell, natural de Ponts, des del 1945, el matrimoni té quatre fills, un d’ells és el metge Jordi Pascual Calvet. Amb 82 anys, mor a la ciutat de Barcelona i se l’enterra al petit cementiri del poble d’Aransa, pertanyent a Lles de la Cerdanya. Joan Pascual Oms és l’exemple del que s’ha de considerar un exiliat intern. La seva entrega i dedicació, però, fan que el poble de Martinet el recordi amb la dedicatòria d’un carrer al seu nom.