Galeria de metges

Col·laborador de les joventuts Mauristes, el 1924, Vicenç Carulla renuncia a una regidoria a l’Ajuntament de Barcelona en temps de la dictadura primoriverista. Professionalment, comença com a ajudant quirúrgic del professor Torres Casanovas però ràpidament reorienta el seu interès cap a la Terapèutica Física, la Radiologia i el Càncer. Amplia estudis a Alemanya i a França, a l’Institut Curie. Només acabar la carrera, guanya per oposició una plaça de professor auxiliar de Terapèutica i comença l’activitat professional al Departament de Terapèutica Física de l’Hospital Clínic de Barcelona on, pocs anys després, passa a la direcció. Molt actiu en l’àrea oncològica i en els tractaments amb radioteràpia, és membre de la Lliga contra el Càncer de la qual n’arriba a ser el president.

Acabada la Guerra Civil, el 1r d’abril del 1939, Vicenç Carulla és nomenat president de la Comissió Gestora del COMB, càrrec del qual és destituït el 29 gener de 1940 perquè es nomena un consell directiu en què continua com a vicepresident sota la presidència de Llorenç Garcia-Tornel. A més, Vicenç Carulla passa a presidir l’Igualatori del CoMB fins al 1964, moment en què és designat membre del Consell Assessor del CoMB en qualitat d’antic president . L’ens col·legial continua com a propietari de l’edifici del Casal del Metge a la Via Laietana alhora que assumeix el control de les diferents entitats existents abans de l’aixecament militar, exceptuant el Sindicat de Metges de Catalunya: la Mutual Mèdica a la Caixa de Beneficència, la Cooperativa de Consum i la Caixa de Previsió i Crèdit. D’aquest període, una de les iniciatives de la Comissió Gestora més ben valorada és la publicació de la GuÍa Médica on es relacionen tots els metges que exerceixen a la província i a la ciutat de Barcelona amb les seves adreces particulars i de consulta, horaris de visita i l’especialitat. Cal destacar també la discreta activitat que Vicenç Carulla té en els processos de depuració col·legial que ordena el nou règim perquè la seva actitud permet suavitzar en alguns casos i/o evitar represàlies més dures en altres contra molts metges catalans.

A més, l’abril del 1939, Vicenç Carulla és nomenat director de l’Hospital Clínic de Barcelona, càrrec que ostenta fins al 1952. En aquest temps, el 1948, es creen les primeres càtedres de Terapèutica Física a l’estat espanyol i Vicenç Carulla és el primer a guanyar les oposicions a la càtedra de Barcelona on desenvolupa una intensa labor com a professor i organitzador de la docència però, també, és un impulsor de la lluita contra el càncer. En el seu afany per divulgar els darrers coneixements i els avenços terapaèutics, el 1925, funda la Revista de Diagnóstico y Tratamiento Físicos, el 1931, el Boletín de Cancerología i participa activament en la revista portaveu de la Societat Espanyola d’Electrologia i Radiologia que s’havia fundat el 1917. Més endavant, el 1957, és fundador i president de l’Associació de Rehabilitació de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

Delegat en nombrosos congressos nacionals i internacionals, Vicenç Carulla organitza diversos cursos i actes sobre el càncer i el seu tractament. És elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1951 i llegeix un discurs d’ingrés que titula Fundamentos y progresos de la física atòmica. Los isótopos radiactivos en Medicina. És, també, fundador de les Societats Espanyola i Catalana de Radiologia, essent el seu primer president el 1955.

Persona de caràcter afable i molt entregat als malalts, Vicenç Carulla és distingit amb un gran reconeixement professional i personal a Barcelona. Jubilat el 1966 per motius de salut, havent estat també col·laborador actiu de la Creu Roja,és distingit amb la Gran Creu de Sanitat el 1954 i, per part del govern francès, se l'honora amb la Creu d’Oficial de la Legió d’Honor a més de les Palmes Franceses en reconeixement als seus mèrits científics i acadèmics.

Germà bessó del també metge Alfred Carulla Riera (Barcelona, 1896 – 11/08/1968), Vicenç Carulla es casa amb Catalina Turró Chaple. El matrimoni té quatre filles i un fill, un és el metge estomatòleg Vicenç Carulla Turró. D'altra banda, dues de les noies es casen amb dos metges dedicats com ell a la radioteràpia del càncer: Lluís Salvador Fernández-Mensaque, antic director del Departament de Radiologia de l’Hospital Vall d’Hebron (+2012) i Santiago Ripol Girona, antic cap del Servei de Radioteràpia de l’Hospital de l’Esperança. La càtedra que Vicenç Carulla i Riera havia dirigit, encara avui porta el seu nom: Càtedra Carulla de Terapèutica Física de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.