Galeria de metges

Neix en el si d’una família molt representativa del dinamisme cultural que hi havia en molts entorns menestrals de principis del segle XX a Catalunya que li imprimeix un caràcter que el definirà tota la vida. És testimoni directe d’alguns fets notables de la Guerra Civil Espanyola com ara l’anomenada “Revolta de les Dones”, protagonitzada per la seva mare Hortènsia Vilaseca Busquets, el 1937. Passa la infància i joventut al seu Calonge natal, poble conegut per ser terra de metges i de músics. Estudia de manera lliure, examinant-se als instituts de Sant Feliu de Guíxols i al de Girona i rep lliçons, entre d’altres, de l’advocat Josep M. Pou i Sabater, pare de la Rosa Maria Pou i Serradell, amb qui es casarà anys a venir.

A disset anys es trasllada a Barcelona per estudiar medicina, fet que aconsegueix després de força dificultat de tipus econòmic i de salut, llicenciant-se el 1950. Ja abans d’acabar, comença a col·laborar amb el Dr. Josep M. Vilaseca Sabater, també calongí, tant a l’Hospital Clínic com al gabinet de radiodiagnòstic privat que aquest comparteix amb el Dr. Parés a la Diagonal de Barcelona. És un període en què adquireix profunds coneixements de radiologia de l’aparell locomotor, fet que el distingiran durant tota la seva carrera com a reumatòleg. Simultàniament, a aquesta formació, treballa els matins a la Clínica Mèdica A del Dr. Agustí Pedro Pons, concretament a la Secció de Reumatologia que dirigeix el Dr. Pere Barceló Torrent on coincideix amb Gaietà Alegre Marcet amb qui l’unirà una gran amistat i de qui també rep mestratge. És a partir d'aquesta experiència que decideix dedicar-se a la reumatologia obrint una consulta privada a les tardes a Barcelona i els dissabtes a Girona, activitats que mantindrà fins a pràcticament a noranta anys i on destaca per l’estima que li professen els molts pacients que atén al llarg de tota la vida.

Als matins, segueix a Pere Barceló quan aquest passa del Clínic a ser director del Centre de Lluita Contra les Malalties Reumàtiques situat al Centre de Sanitat Exterior del Port de Barcelona. El 1955, Josep Maria Vilardell Permanyer, director del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, li demana d’incorporar-se al seu servei per supervisar els aspectes mèdics relacionats amb l’aparell locomotor dels pacients. Allà organitza l’atenció dels malalts oncològics de l’aparell locomotor, activitat en què el servei acabarà per ser un referent nacional. El 1969 obté la direcció del Servei de Reumatologia de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona on treballarà fins a la seva jubilació hospitalària el 2001. Té poc afany de protagonisme i tendeix a defugir càrrecs representatius, però no obstant col·labora activament amb la Societat Catalana de Reumatologia, on durant els primers anys de funcionament (60 i 70), ocupa de diversos càrrecs en la junta directiva.

A part del seu coneixement en els estudis d’imatge de l’aparell locomotor, li agrada estudiar els confins de la reumatologia. Un camp d’especial interès és l’encreuament de la patologia raquídia i la neurològica, d’on surten curosos treballs que desenvolupa conjuntament amb el seu cunyat i neuròleg, el Dr. Adolf Pou Serradell. Un exemple d’aquesta col·laboració és la presentació conjunta que fan l’any 1969 del treball “Diagnòstic etiològic de les paràlisis de l’espatlla: interès reumatològic d’algunes entitats clíniques”, que és una de les primeres ponències que s’exposen a la Societat Catalana de Reumatologia a la nova seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears al Passeig de la Bonanova número 47 de Barcelona. També fa estudis i publicacions diverses relacionades amb les malalties hereditàries de l’aparell locomotor i la seva classificació i de la relació entre les malalties reumàtiques i afeccions digestives, pulmonars, dermatològiques i del metabolisme ossi. És un dels primres metges que es preocupa pel patiment dels pacients amb fibromiàlgia, entitat que fins als primers anys de la dècada dels 70 és força desconeguda, impulsant la formació d’un Grup Balint on participen, a part dels metges de l’equip de l’Hospital de la Creu Roja, altres metges de diferents serveis. Les sessions clíniques que modera cada dimecres al seu servei, una vegada enllestida la feina assistencial, són recordades, tant pel rigor científic, com per l’assessorament que dona als casos pràctics que se li presenten, sovint per reumatòlegs externs a l’hospital.

Segueix tota la vida molt lligat a la seva vila natal on acudeix gairebé invariablement tots els caps de setmana després de visitar pacients a Girona. Allà s’esplaia en l’estudi d’arbres, bolets, ocells i gairebé tot el relacionat amb el camp i la natura. Una derivada d'aquestes aficions és que contribueix a desenvolupar la cultura del vi al poble en tots els seus vessants, gestionant personalment algunes vinyes i un petit celler durant molts anys. És un gran lector de poesia i ell mateix n’és autor, demostrant una gran sensibilitat i domini del llenguatge. Tot plegat el fa un home savi, capaç de mantenir llargues converses sobre multitud de temes amb pacients i amics, termes que sovint, en el seu cas es barregen. Els seus fills Jordi i Rosa Maria, també són metges, internista i pediatra, respectivament.