Galeria de metges

Fill de pares catalans, Jordi Casadesús Cot i Flora Castells Pacamins, neix a Madrid on fa els primers estudis, obtenint el títol de batxiller a l’Institut Cardenal Cisneros de la capital. La carrera ja la comença a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1902, essent membre de la coneguda promoció de “La Xeringa” -grup lúdic i de protesta universitària que es constitueix quan encara són estudiants i es manté al llarg del segle XX mentre viuen els seus darrers integrants-. Molts d'ells, de prestigi reconegut com és el cas del, també, otorinolaringòleg Lluís Suñé Medan, del pare de la Gastroenterologia Francesc Gallart, del fisiòleg Jesús Maria Bellido, del pneumòleg Ramon Pla Armengol o dels dirigents polítics i sindicals Humbert Torres i Josep Moll Gimferrer, entre molts altres.

El 1903, Ferran Casadesús es doctora amb la tesi Contribución al estudio de las vegetaciones adenoideas que presenta a Madrid on roman fins al 1906 per ampliar estudis a l'Institut Rubio, la gran clínica quirúrgica de Madrid que es funda el 1896 -coneguda, també, com l’Institut de Tècnica Operatòria o Clínica Moncloa- a la Ciutat Universitària sota la direcció del gran cirurgià Enrique Rubio Galí. De tornada a Barcelona, entre 1906 i 1910, Casadesús exerceix de professor auxiliar d'Anatomia de la Facultat de Medicina, una activitat que fa de forma excel·lent, segons opinen els alumnes de la seva classe, un d'ells el futur cirurgià Joaquim Trias Pujol. De fet, Casadesús coneix bé aquesta matèria perquè, en els primers anys de carrera, és preparador anatòmic de la Facultat de Medicina. A partir de 1909, aquesta feina la compagina exercint de cap d’ORL de l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona. El 1911, després de guanyar unes oposicions de professor auxiliar d’Otorinolaringologia (ORL) a Madrid, es trasllada novament a la capital per exercir el càrrec fins al 1915, any en què assumeix la direcció del Servei d’ORL de l’Hospital de la Creu Roja Espanyola a la mateixa ciutat. Cinc anys després, esdevé cap del Servei d’Otorinolaringologia de l’Institut de l’Encarnación de Madrid fins al 1925, moment en què ocupa el mateix càrrec a l’Institut Rubio però només per un any perquè tornarà a la capital catalana.

A Madrid, el seu mentor és el professor d’Otorinolaringologia Juan Cisneros Sevillano, metge extremeny que és l’introductor de la cirurgia de la laringe a Espanya i mestre de gairebé tots els especialistes hispans d’ORL de principis del segle XX. El jove Casadesús roman amb ell com a professor auxiliar de la seva càtedra a la Facultat de Medicina de Madrid on s’està fins al 1926, any en què oposita a la càtedra d’ORL de la Universitat de Barcelona i la guanya. Segurament, en la seva tria d’especialitat hi té influència el seu oncle Josep Roquer Casadesús, un pioner de l’ORL.

Arribat a Barcelona com a nou catedràtic d'ORL en substitució de Francesc de Sojo que s’acaba de jubilar, Casadesús és posseïdor d’una gran preparació quirúrgica i no triga a convertir-se en el gran cirurgià de la laringe de Catalunya. Quan comença la Guerra Civil, marxa a Itàlia i, després, passa a Sevilla on és nomenat professor de la seva Universitat. Acabada la Guerra, Casadesús és rehabilitat per les autoritats franquistes i recupera la seva càtedra d’ORL de Barcelona fins al 1951, moment en què es jubila. Just aquest mateix any, funda la revista Acta ORL Ibero-Americana. Autor de més d'una cinquantena d'articles i director de nombroses tesis doctoral, entre els seus deixebles, es compten destacats especialistes d’ORL de Barcelona com, entre d’altres, Josep Mª Roca de Viñals, Jordi Perelló Gilberga, Gabriel Capellà i Rafael Pulido.

Cavaller d’Honor de la Legió Francesa i Comanador de l’Ordre Civil d’Alfons XII, Casadesús Castells és distingit amb la Medalla de Plata de la Creu Roja Espanyola, entre moltes altres condecoracions i premis. El 1928, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona on ingressa dos anys després amb el discurs El momento actual en la cirugía del cáncer laríngeo, respost per Joaquim Trias. El 1931, és elegit vicerrector de la Universitat de Barcelona i el 1935 esdevé rector accidental, càrrec que manté fins al 1936. L’any 1957, s’encarrega de fer el discurs d’inauguració del curs i tracta La voz, la palabra y el canto a la Reial Acadèmia. Membre fundador de la Societat Barcelonina d’ORL. Accionista de l'Institut Policlínic Plató, futura Clínica Plató, el doctor Casadesús és converteix en el cap del Servei d'ORL d'aquesta institució on hi té la seva consulta privada i opera particularment.

Casat amb Maria Pla de Userà, Ferran Casadesús només té una filla, Maria Teresa -que es casa amb un altre metge ORL, Josep Maria Sala Vivé- però un dels seus dos néts, Josep Maria Sala-Vivé Casadesús, és continuador d'aquesta nissaga d'otorinolaringòlegs catalana.