Otorinolaringòleg complet, expert en totes les facetes de l’especialitat, bon docent i creador d’escola.
Biografia
Rosendo Poch va estudiar medicina a disgust del seu pare que esperava que s’ocupés de les vinyes i boscos que la família posseïa. Graduat de la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1939, es doctora a la Universitat de Madrid l’any 1943 amb la tesi “Contribución al estudio de la otitis del lactante”.
El 1940 és nomenat ajudant de classes pràctiques de la Càtedra d’Otorrinolaringologia (ORL) de la Universitat de Barcelona, que ocupava el Dr. Ferran Casadesús Castells, que va ser el seu mestre en l’especialitat. Poch va dirigir la secció d’ORL de la Càtedra de Pediatria, de la qual n’era titular el Dr. Rafael Ramos Fernández. Els seus primers treballs estaven en relació amb la patologia infantil de la seva especialitat.
El 1952, Poch obté, per oposició, la càtedra d’ORL de la Facultat de Medicina de Granada.
Dos anys després, 1954, es va jubilar Ferran Casadesús, la seva plaça de catedràtic quedà vacant i es van presentar Rosendo Poch i Adolf Azoy Castañé, que era catedràtic a la Universitat de Sevilla. Va guanyar la càtedra Adolf Azoy i la va ocupar fins a la seva jubilació l’any 1971. Poch passà a la càtedra d’ORL a Sevilla per concurs, on va estar des de 1955 a 1962. Finalment, aquest any 1962, després d’unes altres oposicions, va aconseguir la càtedra a la Facultat de Medicina de Madrid.
Treballador infatigable i gran cirurgià es va dedicar profundament a la seva professió i la docència universitària. El 1963 fundà a Madrid la Escuela Profesional de Otorrinolaringología, primera reconeguda a Espanya, i posteriorment, el 1967, el Departament d’ORL, que englobà no sols el Servei de l’Hospital Universitari, sinó també els de tots els associats de Madrid. La manera com va organitzar l’escola fou exemplar i se’l considera un precursor del tipus d’ensenyament que s’aplicarà amb caràcter oficial al sistema MIR.
Rosendo Poch fou un gran impulsor de la formació mèdica continuada; va organitzar cursos monogràfics i jornades de treball, així com reunions internacionals, que es van convertir en trobades clàssiques europees dels especialistes n’ORL. En aquestes trobades Poch introdueix a l’Estat espanyol tècniques noves com ara els drenatges transtimpànics, la microcirurgia laríngia i la cirurgia del nervi vídia.
Sota el seu mestratge es formaren molts especialistes d’arreu de l’Estat, entre els quals hi havia els seus fills Rosendo i Joaquín Poch Broto.
Com a cirurgià, realitzà contribucions remarcables en el camp de la cirurgia oncològica del cap i del coll, de la qual en fou un gran expert. Com un nou tipus de laringectomia, que havia estat difosa a Europa per E. Bocca. Va ser l’introductor a Espanya de l’audiologia moderna. El seu llibre “La exploración funcional auditiva” es considera el primer text modern en castellà sobre aquest tema. Destacà també pel seu interès en les malalties otorrinolaringològiques de la infància.
Rosendo Poch fou membre numerari o d’honor de nombroses societats nacionals i estrangeres d’ORL, on destaquen la Societat d’Audiologia de París, de la qual va ser fundador, i el Comitè Internacional per a la Lluita contra el Càncer Laringi.
Rosendo Poch va rebre la primera medalla d’or de la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia i Patologia Cervico-Facial (SCORL) i, també, la de la Sociedad Española de Otorrinolaringología y Cirugía de Cabeza y Cuello (SEORL), així com la medalla d’honor de la Fondazione Pietrantoni de Milà. Fou acadèmic de les acadèmies reials de medicina de Sevilla i Galícia, a més de la Real Academia Nacional de Medicina.
Rosendo Poch Viñals va seguir sempre vinculat a Catalunya, essent aquí on va participar en un nombre elevat de reunions científiques. En paraules d’un catedràtic de Madrid: “Catalán de pura cepa [...] no rompió nunca el cordón umbilical que le unía a su tierra nativa [...]. No obstante, con el “seny” propio de su pueblo, se adaptó muy bien a la vida y costumbres donde tuvo que vivir”.
MBC
