Galeria de metges

Fill d’un pagès i tractant de bestiar del Pallars Sobirà, no vol seguir el camí del seu pare, sinó que vol ser metge. Acabat el batxillerat a Lleida, va a Barcelona a estudiar a la Facultat de Medicina. Per mantenir-se treballa de mosso de farmàcia al Clot. És un estudiant excel·lent i obté matrícula d’honor en totes les assignatures, menys en tres. Li concedeixen també el Premi Extraordinari de Llicenciatura el 1933. Mentre estudia entra com alumne intern a la Càtedra d’Anatomia, on coneix els doctors Manuel Serés i Salvador Gil Vernet, que l’indueixen l’interès per la urologia. És company de curs d’un metge que es convertirà en un uròleg il·lustre, el Dr. Antoni Puigvert.

Un cop llicenciat, després d’un breu temps en què ha exercit la medicina a Barcelona, l’any 1934 marxa a París a fer una estada a l’Hospital Necker, considerat com el millor centre europeu per formar-se en urologia.

L’inici de la Guerra Civil l’agafa a París, per la qual cosa decideix no tornar a Espanya i des de França emigra a Colòmbia l’any 1938. Allí exerceix com a visitador mèdic en diverses poblacions del país, com Cali, Medellín, Buga, Cartago i Manizales, fins a quedar-se a Bogotà. En aquesta ciutat funda, el 1940, amb un altre exiliat espanyol, Fernando España, un laboratori farmacèutic, Instituto Bioquímico (IBQ), pioner dels laboratoris colombians. En aquest laboratori exploren la utilitat de derivats de la mel com antireumàtics (Abeja-Om) i fa estudis sobre el sèrum antiofídic. El 1955 funda la Industria Nacional de Ampolletas (INA).

Adquireix prestigi a Colòmbia com a home d’empresa, i és un dels fundadors de la Cambra de Comerç Hispano Colombiana. També funda l’Escola de Visitadors Mèdics de Bogotà.

Organitza la primera reunió de metges internistes colombians que havien estudiat a Espanya, on conviden al professor Agustí Pedro Pons.

El 1955 fa donació a la seva vila natal l’altar major de l’església i un aparell de cinema. Sort el nomena fill predilecte i li dedica un dels carrers principals.

El 1958 torna a Espanya i es torna a col·legiar al Col·legi de Metges de Barcelona, presumiblement per exercir, però d’acord amb el llistat de metges que treballen a Barcelona (guies mèdiques publicades anualment) no exerceix. Es creu que en aquest període torna a Colòmbia, on està fins que torna a constar com a metge actiu a Barcelona. A partir de 1965 se sap que visita a la Clínica Provença de Barcelona on atén malalts urològics i de medicina general.

El 1980 s’instal·la a La Garriga, on mor i és enterrat a Sort.