Galeria de metges

Fill d’una família de Pallejà, el pare és director de La Manresana, una fàbrica d’explosius que s’integra a Unión Española de Explosivos. Com que no li agrada l’activitat industrial, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicència el 1892. Dos anys després, es doctora a Madrid amb una tesi sobre Química orgànica. Exerceix de metge internista però, ben aviat, s’interessa especialment per les malalties de l’aparell digestiu i amplia estudis en successives visites a França, Suïssa, Alemanya i Rússia.

Els anys que segueixen la finalització de la carrera, Josep Tarruella col·labora amb Ramon Turró en estudis bacteriològics, sobretot, de les infeccions estafilocòcciques i estreptocòcciques. També, investiga el paludisme que està afectant les comarques del Baix Llobregat. El 1893, només un any després de llicenciar-se, Tarruella és professor adjunt de Clínica Mèdica a la Facultat de Medicina de Barcelona. Interessat per la Gastroenterologia, dóna classes als cursos de Patologia Digestiva que organitza el professor Gallart a l’Hospital de Sant Pau. L’any 1904, juntament amb el doctor Antoni Raventós i Avinyó funda una Clínica de Malalties de l’Aparell Digestiu a Barcelona.

Ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona com a membre corresponent l’any 1896. El 1907, com a secretari de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, és un dels fundadors de la revista Annals de Medicina juntament amb altres membres i n’és el director fins a l’any 1909. Poc després, és elegit president de l’Acadèmia (bienni 1910-1912). El mateix any 1910, és candidat per Unió Federal Nacionalista Republicana (UNFR) a les eleccions generals per Barcelona però no obté l’escó malgrat tenir 23.293 vots i quedar per sobre de Francesc Cambó, que en té 16.292.

Per primera vegada, l'any 1901, Josep Tarruella, identificat amb l’esperit de La Renaixença catalana, redacta i llegeix les actes de l’Acadèmia en català. Membre molt actiu de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, pren part en els Congressos de Metges de Llengua Catalana (CMBLC) en diferents ponències. És el president del Cinquè CMBLC que se celebra a Lleida el 1923. Igualment, participa en el I Congrés d’Higiene de Catalunya. Anys després, col·labora en la redacció del Diccionari de Medicina “Corachan”, publicat el 1936 poc abans d’esclatar la Guerra Civil.

L’any 1931, en les primeres eleccions col·legials republicanes, Antoni Tarruella i Albareda guanya la presidència del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) En el seu mandat, s’elabora un reglament que regula el funcionament del Col·legi, la seva assessoria jurídica i la comissió deontològica. Manté una molt bona relació amb el Sindicat de Metges de Catalunya amb l’objectiu de regular el funcionament de l’Assegurança de Maternitat i en un projecte d’Assegurança Social de Malaltia. Millora els ajuts als orfes i contribueix decisivament en la catalanització del Col·legi.

Home d’intensa vida social, és soci i impulsor de diverses entitats artístiques, culturals i esportives. Presideix la Societat Esportiva Pompeia, la Federació Catalana de Futbol i l’Universitari Futbol Club. Pertany a la societat “Amigos de la Instrucción”, al Reial Círcol Artístic de Barcelona, al Círcol de Liceu i a l’Ateneu Barcelonès. És un esportista consumat, jugador de tennis i conductor d’un dels deu primers automòbils que circulen per la ciutat comtal a més de ser el president de la Federació Catalana de Vol a Vela. Elegant i ben vestit assisteix a diferents actes socials amb assiduïtat. Amant de l’art i, particularment, de la pintura de la que n’esdevé un gran expert. Afeccionat a la lectura, viu amb fruïció el moviment modernista de la seva època.

Malgrat aquesta intensa vida social, Josep Tarruella no es desentén d’aprofundir els seus coneixements de Medicina ni oblida els seus malalts. A més de la seva freqüent participació a les sessions científiques i als congressos que tenen lloc al país, també, és habitual que es desplaci a altres països. El 1997, a Moscou, presenta una ponència sobre Peudosclerosi de plaques i, a París, on hi assisteix tot sovint, l’any 1910, disserta sobre l’Opoteràpia renal. La seva obra és prolífica amb nou monografies i més de cent articles i comunicacions. La darrera, en castellà el 1943: Ileus Renal (oclusions intestinals per còlic nefrític).

Josep Tarruella és el metge de capçalera de moltes famílies barcelonines i –en ocasions– actua com a conseller familiar. Les més adinerades, per no perdre el contacte amb ell, l’acompanyen en les estades que fa als balnearis de l’època.

Durant la Guerra Civil espanyola, s’exilia a Sant Sebastià on continua fent de metge d’algunes de les famílies catalanes exiliades. Acabada la Guerra, torna a Barcelona i continua escrivint en els anys de jubilació. El seu enterament va ser tot un esdeveniment a la ciutat.