Galeria de metges

Nascut a Olot, fill de Jaume Tarrús Carrera de Sant Esteve d’en Bas i d’Emília Bru Carrera de l’acomodada família Bru de Domeny, és el segon de sis fills. No s’estableix a Girona fins a acabar els estudis superiors. Els bàsics i els de batxiller els fa a les Escoles Pies d'Olot. De família rural i tradicionalista i per voluntat paterna, orienta els següents estudis al Seminari de Girona per canviar la seva vocació dos anys més tard per la medicina. A la Universitat de Barcelona hi cursa la carrera mèdica llicenciant-se l’any 1907, fent apressadament alguns cursos per recuperar els anys del seminari. En els hospitals de la Santa Creu i al nou Clínic (1906) va coincidir amb els grans oftalmòlegs; Josep A. Barraquer Roviralta –fundador del servei oftalmològic de la Santa Creu i primer catedràtic d’oftalmologia- i el seu fill Ignasi Barraquer amb qui havia fet visites conjuntes a domicili i li feia d’ajudant, com també al Dr. Pere Esquerdo. S’especialitzà en Oftalmologia.

Quan estudiava al seminari, conegué a la seva futura esposa, motiu pel qual es va establir a Girona, es casà amb Amanda Estech Terrades el juny del 1910. Dos anys abans s’havia establert amb consulta pròpia al carrer Ciutadans, era dels pocs oftalmòlegs de Girona, junt amb Bonaventura Carreras Peralta i el seu fill, Bonaventura Carreras Duran, coetani de Tarrús. A banda del consultori particular, va demanar a l’ajuntament poder fer unes hores al dispensari municipal per visitar de franc als necessitats.

Home d’ordre, d’ideologia conservadora, es guanyà la fama d’home seriós, altruista i actiu en nombroses associacions de signe social, cultural i econòmic. Assumí càrrecs polítics en moments excepcionals i de curta durada. Comodí al començament de les dues dicta¬dures, presidí l’Ajuntament de Girona, dues vegades, i també una gestora de la diputació. Pel seu prestigi i caràcter la població veia bé els seus mandats donat que sabia contenir les disbauxes d’alguns polítics del règim.

Acabada la Guerra Civil es va fer càrrec del Servei d’Oftalmologia de l’hospital provincial una temporada. Fora de l’ajuntament, canalitzà els seus compromisos socials a través de l’Ateneu Social Democràtic, entitat recreativa que no desatenia els fins educatius i culturals. Desaparegut després de la guerra, Tarrús fou el primer president del nou Cercle Artístic de Girona que suplantà l’ateneu el 1947.

Home dedicat al bé comú assolí molts mèrits i formà part de moltes associacions i entitats, tot i estar dedicat amb passió a la seva professió. Fou membre del patronat de la Fundació Bruguera, membre de la comissió executiva de la caritat, president de la Diputació de Girona, membre honorari del Cos de Beneficència Provincial i medalla honorífica del col·legi de metges gironí i del Consejo General de Colegios de Médicos (OMC).

Però el seu major goig fou veure com la seva nissaga seguia el seu mestratge en oftalmologia i morir a noranta-dos anys complagut per tal fet. No sols un carrer de Girona el recorda, sinó que la seva descendència l’honora encara.