Galeria de metges

Pertanyent a una il·lustre família de juristes barcelonina, és fill de Pere Armengol Cornet (1897-1896), expert penitenciarista i fundador de l’Associació per a la Reforma Penitenciària d’Espanya, i de Dolors Perecaula Martí, filla d’una família d’Igualada. Antoni, orfe de pare des dels quatre anys, obté el títol de Batxiller a Barcelona el 1908. Després, consta com a metge titulat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Saragossa l’any 1927. Per ara, però, ignorem on i quan comença la carrera, sobtant que el temps transcorregut entre que acaba el batxillerat i es llicència en Medicina transcorren gairebé 20 anys. A l’Arxiu del Col·legi de Metges de Barcelona es menciona que el 1921, sis anys abans que acabi els estudis, Armengol treballa al laboratori d’anàlisis químiques de l’Hospital de la Santa Creu. Aquest mateix any, participa en el 4rt Congrés de Metges de Llengua Catalana amb un estudi sobre els nous mètodes d’investigació en les fermentacions i putrefaccions intestinals, ponència que presenta amb Fernàndez Pellicer. L'any 1922, Antoni Armengol apareix com a metge a la guia Laboratorio número 6. Després, el 1927, en omplir el registre de col·legiació, consta que s'ha especialitzat en Anàlisis Clíniques i Transfusions Sanguínies. D’altra banda el 1931, el seu nom consta en una relació de llicenciats que tenen pendent de recollir el títol universitari de fa temps.

El 1930, presenta al 6è Congrés de Metges de Llengua Catalana dues ponències amb Martínez Ribera sobre la transfusió sanguínia, la qual cosa indica que té experiència en aquesta activitat abans que Duran Jordà faci públic el seu mètode de conservació de la sang. En els primers anys de la dècada dels trenta, Antoni Armengol és cap del Laboratori de la Clínica de Patologia Quirúrgica de l’Hospital Clínic i fa de transfusor al costat d’Antoni Morales Llorens, fill del catedràtic Morales Pérez. A les tardes i juntament amb Martínez Ribera, visita al consultori mèdic que té al principal segona del número 255 del carrer Rosselló, especialitzat en transfusions de sang. El 1934, guanya l’oposició a la plaça de professor ajudant de l’assignatura de Bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Durant la Guerra Civil, Armengol Perecaula es manté amb la República i adquireix més experiència en la transfusió sanguínia. Per això, amb la derrota republicana, roman al país però el sotmeten a un procés de depuració que ressol cessar-lo del seu càrrec de professor universitari. Li permeten, però, continuar exercint al sector privat i segueix fent transfusions a la seva consulta privada. El 1941, visita al nou catedràtic de Farmacologia de la Facultat de Medicina de Barcelona, Garcia Valdecasas, per parlar-li dels “problemes transfusionals” i li proposa la creació d’un Servei de Transfusió a l’Hospital Clínic, estudiar els casos afectats per incompatibilitat del factor Rh i com prevenir aquest accident. Garcia Valdecasas l’autoritza a treballar a la seva càtedra i a iniciar un projecte de recerca per obtenir factor Rh i poder fabricar anticossos que els permetin identificar quins donants tenien factor Rh i quins no en tenien. Comencen aquesta investigació amb un goril·la que els cedeix el Zoològic de Barcelona.

El 1947, quan Vicenç Carulla és director de l’Hospital Clínic, es crea el Servei de Transfusió dins la càtedra de Farmacologia i s’encarrega a Armengol la direcció del Servei, el primer que es crea a Espanya, càrrec pel qual mai va rebre cap compensació econòmica. A més, és Armengol qui obté el material necessari per arrencar el Servei i per posar-lo en marxa gràcies a una recaptació de fons que es fa en un espectacle que s’organitza a la Plaça de Braus de Barcelona. Armengol forma un grup de col·laboradors de Garcia Valdecasas entre els quals hi ha Coll Sampol -metge que realitza la primera exanguino-transfusió que es fa a Espanya- Sabala Sanfont, Bravo Morate i Castillo Cofiño. Armengol i el seu equip tenen una activitat destacada en la docència de l’hemoteràpia com en l’organització d’uns cursos monogràfics que se celebren des del 1949. Castillo Cofiño el succeeix en la direcció del Servei l’any 1957, quan Armengol pateix un accident mentre practica natació quan té 65 anys i li lesiona la columna cervical que li causa una invalidesa permanent.

Casat amb Maria Junyent Quinquer, tenen dos fills: Albert que mor el 1934 i Oleguer (1940-1966), reconegut artista i col·leccionista, renebot i hereu del multifacètic artista Oleguer Junyent (1876-1956), famós pintor i autor del llibre Roda al món i torna al Born.