Galeria de metges

Neix a Tortosa a la segona meitat del segle XVIII, estudia i es gradua a Osca l’any 1762. Exerceix de metge cirurgià a l’exèrcit i s’instal·la a la ciutat de Vic on podem saber millor la seva activitat. L’any 1772, publica en forma de diàleg una Història Mèdico Pràctica que dedica a Joseph Veciana, cavaller de l’Ordre de Santiago i coronel de l’exèrcit, fet que ens confirma que malgrat la seva dedicació com a metge a la capital d’Osona, continua la seva relació amb la milícia. Però, el que valora la publicació de Gaspar Armengol és que es converteix en centre de la seva polèmica sobre l’ús dels preparats de mercuri pel tractament de la sífilis amb el seu col·lega vigatà Josep Pasqual i Campo. L’obra amplia els seus comentaris a altres preparats, a més dels mercurials. a la cicuta i el justquiam. Però, de seguida un s’adona que el seu objectiu és el de combatre la utilització del “solimàn corrosivo”, com es coneixia el producte derivat del mercuri que s’utilitzava a l’època. Li fan costat altres metges com Antoni Riera, com es llegeix a Dictamen Apologètico a la Ilustración de la Historia Medico – Practica, publicada per Gaspar Armengol on deixa clar de què es tracta “medico y cirujano en respuesta a la crítrica del Dr. Joseph Pasqual medico del Hospital de Vic”. Gerona Imp. Joseph Bió (ca. 1780). També li fa costat el mateix apotecari de l’Hospital de Santa Creu de Vic que es nega a facilitar el remei. Pasqual es sent al·ludit i es defensa aportant el testimoni d’autoritats mèdiques internacionals amb l’opinió i experiència de metges de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona encapçalada pel seu secretari Francesc Sampons. Cap dels protagonistes de la polèmica baixa la guàrdia i caldrà esperar temps i pràctica mèdica per situar els mercurials al seu lloc en la terapèutica i definir de forma adient el seu risc / benefici.