Galeria de metges

Fill del metge militar Jaume Gresa Hort (Tortellà, 1821- Barcelona, 1889), graduat en Medicina a la Universitat Literària de Barcelona el 1843, expert en Filosofia i Botànica que és destinat com a metge a Matanzas, a l’Illa de Cuba, i, de tornada, s’estableix com a homeòpata a Barcelona, ciutat on neixen els seus fills. El jove Santiago, batxiller per l’Institut de Barcelona l’any 1884, estudia a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona on es llicencia cap al 1890, constant igualment titulat com a Pèrit Tèxtil per l’Escola Superior d’Indústries Tèxtils de Terrassa i com a Pèrit Agrícola per l’Escola de Pèrits Agrícoles de Barcelona, essent aquesta la professió que exerceix com a funcionari d'Hisenda, inicialment a Barcelona i, des del 1893 al 1895, destinat a Girona i província.

Home polifacètic, Santiago Gresa és present a diferents àmbits en aquests anys. El 1888, el Ministeri de Treball el nomena membre del jurat per als treballs de Blanqueig i Aprests que convoca a concurs durant l’Exposició Universal de Barcelona. El 1890, Foment Agrícola de Badalona el premia per uns estudis geològics i de vins. El 1891, és elegit president de la Societat Protectora d’Animals i Plantes que s’acaba de constituir a Barcelona i, uns mesos després, participa en l’Exposició de Plantes i Flors amb els treballs: Estudios geológicos sobre la montaña de Montserrat i els Estudios geológicos de Olot y su Comarca, publicat el 1890 i el 1891 respectivament. Soci de Foment del Treball Nacional, el mes de gener del 1893, és elegit secretari de la junta que s’acaba de renovar. I encara el 1893, actua com a soci constituent i vocal de la primera junta del Centre Pericial Agrícola Català alhora que és vocal del Comitè Provincial del Cercle Lliberal Conservador Proteccionista de Barcelona, una incursió política de la qual no se'n tenen més referències. El 1904, destaca el projecte que Santiago Gresa i Aquilí Ricart presenten a l’Ajuntament de Barcelona sol·licitant la concessió d’un tramvia elèctric per pujar al cim del Tibidabo, obra que s'inaugura el 1910 i pren el nom de Tramvia de la Rabassada i duia fins al Casino del mateix nom.

És el desembre del 1897 quan, guanyades les prèvies oposicions, ingressa com a farmacèutic militar provisional i accedeix a l’Exèrcit amb el grau de farmacèutic segon. Inicialment, Santiago Gresa és destinat a l’Hospital Militar de Bilbao i en comissió al de Maó. El 1898, torna a ser guardonat amb una menció i medalla de la Fira-Concurs-Agrícola pel seu treball sobre El oídium del tabaco. El 1899, consta que exerceix en Comissió de Servei com a cap interí de Farmàcia a l’Hospital Militar d’Alhucemas, l’actual Marroc, on juntament amb el farmacèutic primer J Seirullo, és recompensat per l’Estudio químico higienológico de las aguas de esa plaza (Melilla) en considerar les autoritats militars la utilitat d’aquesta recerca. Poc després, el trobem exercint amb el mateix càrrec al Cos de Sanitat Militar de Tarragona fins al 12 de desembre del 1900, moment en què sol·licita el trasllat a Barcelona i l’obté el 21 d’agost del 1901. Dos anys després, el 13 de juny del 1903, es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona.

A partir d’ara, compaginarà la professió mèdica amb la de farmacèutic militar. Així, el mateix any 1903, guanya una plaça de metge titular a Dosrius, comarca del Maresme, on exerceix també com a Inspector de Sanitat Municipal, places que pot ocupar perquè té la condició de “reemplazo” amb el càrrec de farmacèutic segon supernumerari sense sou. El 1905, guanya una plaça de metge titular del Cos Mèdic Municipal de Barcelona com a integrant del qual presenta un estudi a concurs sobre la Desinfección del subsuelo de Barcelona. Santiago Gresa s’inscriu al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona el 21 de setembre de 1926, registre que manté actualitzat quan, el 14 de desembre de 1934, s'adhereix a l’acabat de constituir Col·legi de Metges de Catalunya, Secció de Barcelona, on consta com a especialista en Medicina General i Malalties Toràciques.

El gener del 1907,en el marc del Congrés Africanista que se celebra a Barcelona, Santiago Gresa és vocal constituent de la Junta Central dels Mercats d’Àfrica que té per objectiu la promoció i creació de ‘zocos’ o mercats marroquins a Melilla i Ceuta. Aquest any, Santiago Gresa i tots els seus fills consten com a alumnes de les classes de llengua àrab gratuïtes que promou el Centre Comercial Hispans Marroquins. Guanyador d’un dels premis que promou l’entitat, Santiago Gresa és distingit amb el que duu el nom de Josep Maria Morejon. Poc després, publica dos articles a La Vanguardia sobre Ciudades de Marruescos: Rabat i Safi.

El 1911, es funda la Societat Científica de Sanitat Militar de Barcelona i Santiago Gresa, que manté la residència a Barcelona, és el tresorer de la junta que presideixen els metges militars Casto López Brea i Francesc Soler Garde comptant amb Josep Sueiras i Pere Farreras com a secretaris, entre altres metges, farmacèutics i veterinaris militars. El 1913, Santiago Gresa resta en situació d’excedència fins al 1915, quan s’incorpora a l’Hospital Militar de Tarragona on sembla que s’està fins que torna a Barcelona a la Farmàcia Militar de Santa Mònica. En començar la Campanya del Marroc, el 1922, ha d’incorporar-se com a farmacèutic major a la plaça de Melilla. De tornada, és destinat a la Farmàcia Militar de Roger de Llúria de Barcelona i, el 1925, és ascendit a comandat farmacèutic major. Roman a la capital catalana, exceptuant quan és en comissió de servei com, el 1927, que passa un temps a Madrid o quan, el 1925, és “jefe de labores del Laboratorio Médico Farmacéutico Militar de Elementos de Cura de Badalona”. Poc després, és nomenat sotsinspector dels Serveis Farmacèutics de Catalunya i, en jubilar-se el 1933, és comandant farmacèutic major i se li condeix la Placa de Sant Hermenegild pensionada. Anteriorment, ha estat distingit amb les Creus Blanques del Ministeri de la Guerra i del de Marina i, també, amb una Creu al Mèrit Naval entre altres nominacions i condecoracions. Santiago Gresa és, a més, cavaller de les Ordes d’Isabel la Catòlica i de la de Carles III.

Casat amb Saturnina Mirambell de Tapia des del 1890 i vidu des del juliol de 1923, Santiago Gresa té tres fills: Anicet Gresa de Mirambell, metge que col·labora amb el seu pare en l’activitat assistencial durant l’epidèmia de grip que pateixen a les poblacions de Pont de Vilomara i Rocafort el 1918 i, també, amb la de febre tifoide que assola Talamanca el 1921. Els fills més petits, Rosa Gresa de Mirambell i Santiago Gresa de Mirambell, moren a Barcelona amb només un any de diferència, 1925 i 1924 respectivament.