Un cardiòleg preocupat per les qüestions professionals, amb una gran voluntat de servir la col·lectivitat mèdica
Biografia
Fill d’Alfons Gregorich Font i de M Carme Servat Plet, batxiller per l’Institut de Barcelona el 1932, es llicencia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1940, si bé anteriorment ja ha actuat com a metge quan és estudiant avançat en les difícils circumstàncies de la Guerra Civil. Primer, exerceix com a metge d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona i, després, en el tren sanitari del front de Terol.
Alfons Gregorich Servat ingressa com a metge internista a la Clínica Universitària Quirúrgica del professor Pere Piulachs a l’Hospital Clínic l'any 1943 i s'hi està fins al 1944, quan passa a formar part del Servei del professor Joan Gibert Queraltó amb qui s'especialitza en Cardiologia i inicia una dilatada tasca assistencial. Sota la direcció del mestre i al costat d’altres metges joves com Miquel Torner, Josep M. Morató, Ignasi Balaguer i Jordi Carrasco, Alfons Gregorich és l’encarregat d’organitzar l’equip inicial del nou Servei de Cardiologia que no triga a convertir-se en l’Escola de Cardiologia de la Universitat de Barcelona, centre de referència per a la formació dels cardiòlegs hispanoamericans.
Cardiòleg molt actiu, Gregorich és un dels introductors del tractament dels trastorns del ritme cardíac mitjançant la desfibril·lació al nostre país. Encara el 1944, és un dels fundadors de la Societat Espanyola de Cardiologia. El 1977, obté el grau de doctor per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la Història de Mutual Mèdica de Catalunya i Balears. El 1987, és elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya on llegeix el discurs d’ingrés sobre El Sindicat de Metges de Catalunya (1920 – 1940) i el seu llegat. A l'Acadèmia, és molt remarcable la seva responsabilitat actuant com a secretari d’actes, feina a què es dedica amb tenacitat i enginy a fi d’aconseguir la millor precisió lingüística.
En la postguerra, sota el paraigua de Col·legi de Metges, Alfons Gregorich forma part de la Comissió Assessora de l’Assegurança de Malaltia (CASOE), per defensar la bona pràctica professional i els drets dels metges davant l’administració de l’Institut Nacional de Previsió (INP). Amb el temps, aquell grup de metges esdevé el bressol d’altres activitats d’índole lliberal i catalanista.
Junt amb altres companys, després d’extingir-se la Comissió Interventora que s’imposa quan acaba la Guerra, Gregorich és protagonista de la represa de l’activitat i desenvolupament de la Mutual Mèdica. El 1946, entra al seu Consell d’Administració com a comptador, funció que manté fins al 1976, any en què és elegit president de la Mutual Mèdica. Des d’aquest càrrec, Gregorich contribueix a l’ampliació del ventall d’assegurances així com al manteniment i consolidació de l’estabilitat financera de la institució. El 1982, és elegit secretari de la Federació de Mutualitats de Catalunya mentre que, el 1988, en cedir la presidència de Mutual, és nomenat president d’honor.
Alfons Gregorich rep diverses distincions com les de col·legiat d’honor dels Col·legis de Metges de Balears, Girona i Tarragona. Al final de la seva vida, encara la mort amb una gran enteresa i una envejable serenitat.
NAT
