Galeria de metges

Neix a Terrassa el 1952. És el gran de tres germans d’una família sense tradició en estudis sanitaris. Tria medicina a la Universitat de Barcelona (UB), quan acaba el preuniversitari i una mica per casualitat, però de seguida s’adona que ha fet la millor elecció possible. És un bon estudiant, però prioritza el contacte amb els malalts com a intern per oposició, en lloc de l’assistència a classe. Es llicencia el 1975 i del 1976 al 1980 fa la residència de medicina interna a la Clínica Mèdica C de l’Hospital Clínic, dirigida pel professor Ciril Rozman, sota la direcció directa del professor Álvaro Urbano-Màrquez.

Tota la seva vida professional s’esdevé a l’Hospital Clínic i a la Facultat de Medicina de la UB. Acabada la residència obté una de les primeres beques postresidència que instaura l’Hospital Clínic i, posteriorment i de manera successiva, és adjunt, cap de secció, consultor i consultor sènior i, pel que fa a la universitat, professor ajudant, titular i finalment catedràtic l’any 2010.

Seguint la premissa de què un internista, a més d’una bona assistència general en medicina interna, ha de trobar un camp de treball on aprofundir i investigar, ja durant la beca postresidència s’interessa per les malalties musculars. L’any 1982 defensa la seva tesi doctoral sobre miopatia alcohòlica. Per a una millor formació en aquest camp, l’any 1984 fa una estada als Estats Units, a la Hanhemann University de Filadèlfia, al Departament d’Anatomia Patològica dirigit pel professor Emmanuel Rubin.

De retorn a l’Hospital Clínic implementa la lectura en grup de les biòpsies de múscul realitzades al servei durant la setmana, en un model relativament freqüent en altres latituds, on el metge que assisteix clínicament al pacient és el mateix que fa la lectura de la biòpsia que li ha practicat.

Anys més tard, les mostres analitzades s’estenen al nervi perifèric i a les artèries temporals, ampliant la capacitat diagnòstica a altres malalties neuromusculars i a algunes vasculitis. Aquesta activitat s’incardina amb altres activitats d’investigació en malalties musculars que lideren companys del mateix servei com ara els doctors Cardellach, Casademont, Cid, Estruch i Fernández-Solà, entre altres. Tots ells fan estades en llocs rellevants a l’estranger formant-se en disciplines complementàries, cosa que permet la creació d’un grup en recerca multidisciplinari de malalties musculars realment únic dintre de la medicina interna, que permeten establir línies de recerca molt innovadores.

En aquest context, el Dr. Grau es converteix en un referent indiscutible, el que li comporta la invitació a fer conferències en congressos nacionals i internacionals, l’accés a finançament públic competitiu i una producció científica molt remarcable, amb publicacions en les millors revistes i llibres de text de medicina interna i neurologia.

A part del vessant investigador, s’implica intensament en la docència universitària, tant de grau en l’assignatura de Semiologia General i Propedèutica Clínica com de diverses assignatures de postgrau dintre el programa de doctorat “Biopatologia en Medicina”. Ocupa també llocs de gestió universitària, entre els quals destaca la presidència de la comissió de doctorat de la facultat i la direcció del Departament de Medicina, un dels departaments més grans i complexos de la UB. Aquesta vocació docent també s’estén a la formació especialitzada, assumint durant molts anys la coordinació de la formació dels MIR de l’Hospital Clínic. Tot plegat, és reconegut amb el Premi a l’Excel·lència Professional en la categoria d’Educació Mèdica del Col·legi de Metges de Barcelona de 2005.

Cal remarcar que l’activitat de recerca i docent mai va en detriment de l’activitat assistencial, que considera la base fonamental de l’activitat de tot internista. Manté sempre un contacte molt proper amb els malalts a qui atén invariablement d’una manera exemplar, creant una verdadera escola entre tots els metges que es formen al seu costat al llarg dels anys.

L’excel·lent trajectòria professional li comporta l’elecció com a membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya l’any 2014 i, en el moment de la jubilació reglamentària, és reconegut com a consultor emèrit de l’Hospital Clínic.

A banda de l’activitat professional, és una persona amb molts interessos, on destaca la gastronomia. És un dels promotors d’una Societat Gastronòmica Terrassenca anomenada Terregada 30. És en aquesta faceta lúdica on aflora un Josep Maria expansiu, bromista i irònic difícil d’imaginar per qui només el coneix en l’entorn professional, on exhibeix un posat habitualment circumspecte. També gaudeix molt de les escapades a Cadaqués, on té una segona residència i on descansa.

Malauradament, massa poc després de la jubilació, una malaltia se l’emporta prematurament. La seva segona esposa, la Laura San Cristóbal, cap d’Infermeria de l’Hospital Clínic, li dona suport i estimació fins al darrer moment.