Galeria de metges

Neix a Badalona el 16 de gener de 1948. Membre d’una nissaga de metges badalonins, el seu avi fou Joan de Déu Soler i Badia, nat a Badalona l’11 de maig de 1877, llicenciat en medicina el 1900, internista. Casat amb Joana Vidal i Tarragó, home d’esquerres i regidor de l’ajuntament de la ciutat en què va exercir i va ser membre de la junta comarcal del Col·legi de Metges de Barcelona. Va tenir un fill, Francesc de Paula Soler i Vidal, que va estudiar a Badalona i després medicina a la Universitat de Barcelona autònoma de la República; en acabar la Guerra Civil va haver de revalidar la seva titulació i va contraure matrimoni amb Francesca Amigó i Amat; va ser generalista amb gran interès per la pediatria i morí el 20 de novembre de 1978 havent tingut quatre fills: Joan, Santi, Josep i Francesc. Els avis materns van ser Joan Amigó i Barriga, arquitecte modernista, i Joana Vidal i Tarragó, folklorista.

Al si d’una família benestant i d’esquerres, Josep Soler té tres germans. El més gran és en Joan (Badalona, 1941 – 2022), pedagog, escriptor prolífic i prestigiós especialista en cultura popular catalana; d’ideologia de l’òrbita del PSUC, mor fa poc amb quasi 80 anys. El segon germà és Santi (Badalona, 1943 – 1999), llicenciat en filosofia i lletres i periodisme; ha estat un intel·lectual d’esquerres, ideòleg anticapitalista i integrant del nucli del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) juntament amb Salvador Puig Antich, els germans Solé Sugranyes i Xavier Garriga, entre altres. El tercer dels germans és Josep Soler, el protagonista d’aquesta biografia. El quart és Francesc Soler Amigó, (Badalona, 1956), historiador, sobrevivent de la repressió practicada a l’edifici policial de Via Laietana.

Josep Soler i Amigó cursa els estudis primaris i secundaris a Badalona i tot seguit Medicina a la UB; obté la llicenciatura el 19 de setembre de 1972, ja casat des del 1969. Es col·legia al CoMB el 19 d’octubre de 1972. Inicia la formació especialitzada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és resident de l’Hospital de la Vall d’Hebron, però durant la repressió per unes vagues dels MIR per aconseguir contractes laborals, es passa al Clínic per aprendre nefrologia al costat del professor Lluís Revert, fins que un any i mig després és readmès a Vall d’Hebron i acaba la formació sota el guiatge de Lluís Piera. Obté el títol d’especialista en medicina interna el 1979 i el de nefrologia el 1980.

Durant un període de temps exerceix de forma privada al seu domicili del carrer de Sant Pau, 54-60 de Badalona, però la seva vocació és la medicina pública. L’any 1980 s’incorpora com a nefròleg al Centre Hospitalari de Manresa, on crea i és el cap del Servei de Nefrologia i de la Unitat de Diàlisi. En els darrers anys Manresa disposa de dos serveis de nefrologia i dues unitats de diàlisi, ja que també en té l’Hospital General de Manresa; la integració hospitalària i la creació de la Fundació Althaia com a ens hospitalari únic de la ciutat l’any 2002 el mantenen com a cap del servei unificat i de la Unitat de Diàlisi, que treballa en xarxa, donant assistència a l’Hospital de Sant Bernabé de Berga i al Transfronterer de Puigcerdà i, alhora, fa recerca.

És vicepresident de la Societat Catalana de Nefrologia i membre del comitè ètic d’investigació clínica de la Unió Catalana d’Hospitals. Els seus companys en destaquen els coneixements, la memòria i l’esperit crític. L’any 2006 cedeix la responsabilitat del servei, però hi continua desenvolupant una intensa activitat fins a la seva jubilació, el 3 d’abril de 2013. Posteriorment, continua col·laborant un temps; més tard contempla amb il·lusió la inauguració d’una renovada unitat de diàlisi el 2018 i l’hemodiàlisi a domicili el 2021.

A més de la seva activitat principal com a metge, Josep Soler és un ciutadà compromès amb altres aspectes de la societat de Badalona, on resideix. És un activista veïnal i polític, impulsor de la Festa del Badiu i de diversos moviments socials, president de l’Associació de Veïns Centre entre el 2009 i 2015, membre de la Taula de Cultura de Badalona i militant d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). El 2015 encara es presenta a la llista badalonina d’Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida i Alternativa.

Des de jove i durant uns anys està unit en matrimoni a Caterina Mieras i Barceló, cofundadora del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB, dermatòloga, militant del PSUC i després del PSC; anys després esdevé consellera de cultura.

Josep Soler és pare de dos fills, un metge farmacòleg clínic i una educadora especial. Més recentment, amb la seva parella Maria Cané s’afillen Nadia Ghulam, avui escriptora i reconeguda activista per la pau, quan una ONG la porta d’Afganistan per reparar quirúrgicament els estralls d’un bombardeig al seu cos; avui per a ella és “el papa Jan”.

Després d’una llarga lluita contra el Parkinson, mor a Badalona el 29 d’agost de 2024; l’endemà l’acomiada una gernació a l’església de Santa Maria i se’n fan un ampli ressò els mitjans generalistes i professionals.