Galeria de metges

El Dr. Jordi Soler i Bachs, fill del metge Martí Soler Moreu, va néixer el 1915 a Cabrera de Mar. Inicià els estudis de medicina el 1933, els quals va haver d’interrompre per la Guerra Civil, i que va finalitzar el 1943. A més de la seva formació mèdica, particularment en les àrees de la neurofisiologia i la psiquiatria, paral·lelament adquirí també una sòlida formació com a electrònic, coneixements que aplicaria a la investigació mèdica a l’Hospital Clínic de Barcelona.

El 1950 va construir el primer electroencefalògraf d’Espanya (n’hi havia d’altres, però eren importats de l’estranger) gràcies a l’impuls que va rebre per part del Dr. Santiago Montserrat Esteve, una persona molt important per al Dr. Soler, ja que va estimular-lo a desenvolupar la seva faceta electrònico-cibernètica. La fabricació del primer encefalògraf va ser una fita molt destacable donada la dificultat d’importar instrumental en aquella època. Aquest fet va donar lloc a la creació, el 1953, del primer servei universitari d’electroencefalografia (EEG) per part dels doctors Josep M. Samsó i Josep Vila Badó a la Clínica Mèdica A del professor Agustí Pedro Pons. El Dr. Soler i el Dr. Montserrat també van crear conjuntament la “tortuga de Barcelona” l’any 1953: es tractava d’un animal sintètic que era capaç de seguir una llum i que es dirigia al lloc de càrrega quan tenia la bateria baixa. Aquest aparell va significar una manera innovadora d’estudiar la conducta, contribuint a la branca científica de la cibernètica que estava tot just en els seus inicis. Com a curiositat, li van fer una entrevista per parlar d’aquests invents i la manera de presentar-lo era força original, ja que qualificaven el Dr. Soler com a “un sabio de 37 años”.

El 1956 es va crear el Servei de Neurologia dins la Càtedra de Psiquiatria del Dr. Ramon Sarró. Sarró va voler tenir el seu propi servei d’EEG i Dr. Soler va construir un altre electroencefalògraf per aquest departament de l’Hospital Clínic. La capacitat inventiva del Dr. Soler va continuar amb altres aparells electrònics d’aplicació i estudi mèdics: un polígraf detector de mentides (1964), un sistema de telemetria de l’activitat cerebral i cardíaca adreçat als esportistes (1965) o un electro-encèfalo-sono (1969). Al marge de la fabricació d’aparells, va traduir diversos treballs i llibres sobre l’electroencefalografia.

El Dr. Soler va estar sempre vinculat a l’Hospital Clínic, on entre d’altres va coincidir amb els professors Joan Obiols i Carles Ballús, que sempre van apostar per les recerques científiques de Soler. A principis dels vuitanta va col·laborar com a neurofisiòleg en els inicis de la unitat de trasplantaments d’òrgans del Clínic, pioners a l’Estat i que tants èxits han assolit. També va treballar amb l’Institut Dexeus des de començaments dels anys setanta.

A més de metge i expert en electrònica, el Dr. Soler va ser músic. La música omplia la vida de la família Soler: el seu avi matern, Jaume Bachs, conegut amb el nom artístic d’Angelo Angioletti, va ser cantant d’òpera; el seu pare -cosí germà del violoncel·lista Gaspar Cassadó- tocava el violoncel. Ell va començar els estudis de violoncel amb 16 anys i més tard va aprendre a tocar la viola de gamba. A la dècada de 1960 es va incorporar a la formació Ars Musicae, dirigida per Enric Gispert, on compartia faristol amb un jove Jordi Savall.

El 1984, juntament amb el doctor Francesc Segarra Obiol, va ser fundador de l’orquestra del Col·legi de Metges de Barcelona, Ars Mèdica. El Dr. Soler no només tocava l’instrument, sinó que va ser també compositor de nombroses cançons que es van gravar i publicar. La seva passió per a la música, s’ha transmès als seus fills, un dels quals, el guitarrista i compositor Toti Soler, va rebre la Creu de Sant Jordi el 2006 per la seva activitat musical.