Galeria de metges

Fill dels mestres d’escola Josep Masferrer Pasqués i de Carme Oliveras, filla d’indians emigrats a Cuba, Josep Masferrer Oliveras, preparat pel seu pare, fa el batxillerat per lliure i obté el títol a l’Institut de Figueres el 1919. Tot seguit, fa el Curs d'Ampliació a la Universitat de Barcelona (UB) i, el curs següent, ingressa a la Facultat de Medicina on hi fa tota la carrera. L'examen final de llicenciatura el fa a la Universitat Central de Madrid on obté el títol el 1927. Probablement, la raó d'aquest fet, rau en la baixa de més d'un any que passa a L'Escala perquè contrau una tuberculosi amb diferents episodis d'hemoptisis que el fa perdre tot un curs. Masferrer Oliveras ha hagut de treballar per ajudar a pagar-se els estudis, primer, fent de portalliteres a l’antic Hospital de la Santa Creu i, a partir del 1923, com a alumne intern al Servei de Cirurgia que dirigeix Carles Sala Parés -ubicada al 240 de la República Argentina de Barcelona- on continua treballant un cop acabada la carrera per especialitzar-se en Cirurgia General. A més, és resident a l'Hospital Comarcal de Vilafranca del Penedès alhora que, paral·lelament, amplia la formació quirúrgica assistint als Serveis de Cirurgia General i Cirurgia de l'Aparell Digestiu de l'Hospital de Sant Pau que dirigeixen, respectivament, els professors Manuel Corachán i Francesc Gallart.

Pocs dies després de començar la Guerra Civil, el 14 d’agost del 1936, Josep Masferrer cursa alta al Col·legi de Metges de Barcelona ja especialitzat en Cirurgia General. Declara que no ha exercit professionalment perquè ha estat com a metge resident a la Clínica del Dr. Sala Parés on també hi resideix. A partir del mes de gener del 1937, ingressa com a metge de Guàrdia a la Clínica de Salut L’Aliança, a la qual es vincularà fins a la seva jubilació l’any 1983, tot i que hi assistirà fins a la seva mort tret del parèntesi obligat que determina la seva mobilització l'agost del 1938. Cridat com a soldat metge, exerceix el càrrec de cap de l’equip quirúrgic del 5è Cos de l’Exèrcit i és destinat al Front de l'Ebre que comanda el general Líster. Masferrer Oliveras, que passa pels hospitals de guerra de Serra d’Almós, Molà, Marsà, Cambrils, Sitges, Viladecans i Sant Esteve de Palau Tordera, no accedeix al grau d'oficial i manté el de nomenament de cap d’equip quirúrgic perquè, tot i la seva demostrada competència tècnica, les seves mateixes conviccions monàrquiques li impedeixen.

Acabada la Guerra i depurat sense sanció, Josep Masferrer Oliveras es reincorpora al seu lloc com a metge de guàrdia a la Quinta de Salut L’Aliança on, poc després, és nomenat cirurgià dels Serveis de Cirurgia General i Cirurgia Toràcica i Cirurgia Vascular fins a convertir-se en el cap del Servei de Cirurgia on ja hi roman tota la seva vida. Aquí, és el creador d’una Escola de Cirurgia on es formen nombrosos cirurgians de primera categoria que exerciran al llarg de la segona meitat del segle XX. Entre altres, podem destacar Miquel Puig Massana, August Salazar -que abandona la Cirurgia més tard per assumir feines de gestió- Eduard Basilio, Carlos León o Felipe Lora. El 1950, sol·licita la inclusió com a cirurgià general a l’Escala Nacional del SOE (Assegurança Obligatòria de Malaltia), plaça de la Secció de Barcelona que obté el setembre de 1956, ocupant el càrrec de cap de Cirurgia de la Residència Francisco Franco, actual Hospital Universitari de la Vall d'Hebró, fins a la seva jubilació el 1972. En aquests anys, Josep Masferrer manté una estreta relació amb Jaume Pi Figueras, Joan Puig-Sureda i Tomàs Pinós assistint regularment a les sessions clíniques i quirúrgiques dels Serveis que dirigeixen a l’Hospital de Sant Pau.

Instituït el Premi Josep Masferrer Oliveras i jubilat el 1983, coincidint amb els primers actes commemoratius del 75è Aniversari de la Quinta de Salut L’Aliança que se celebren el 1979, Masferrer Oliveras és objecte d'un emotiu homenatge en què se li lliura un pergamí que agraeix “els seus quaranta-dos anys de vida professional dedicats als mutualistes amb total entrega, eficàcia i humanitat per haver exercit el magisteri de moltes generacions de cirurgians, amb viu exemple de saber científic, habilitat quirúrgica i generositat'. El 1981, és la Societat Catalana de Cirurgia qui distingeix Josep Masferrer Oliveras amb el Premi Virgili en reconeixement a la seva habilitat quirúrgica. Després, el 1985, rep l’Encomana de Número del Mèrit Civil i, finalment, la seva vila nadiua el nomena 'Fill Il·lustre de L’Escala' alhora que canvia el nom del carrer on van néixer ell i el seu germà Dídac Masferrer Oliveras (L’Escala, 1907 – Barcelona, 1988) -també metge cirurgià i obstetre- i l'anomena Carrer dels Germans Masferrer.

Casat amb Catalina Sala Pou, Josep Masferrer Oliveras té 3 fills i una filla, dels quals els tres nois són metges. Un d’ells, Ignasi, no exercirà mai la Medicina perquè es dedica a la carrera diplomàtica. Els altres dos són cirurgians com el seu pare: Josep i Lluís Masferrer Sala.