Galeria de metges

Fill d’un veterinari d’origen valencià, fa els primers estudis i el batxillerat a Gràcia i comença la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona el 1908 però, abans d’acabar-la, es matricula com alumne lliure a l’Escola de Veterinària de Saragossa per donar satisfacció al seu pare. Obté el títol de veterinari el 1911 i acaba medicina el 1914. Abans, però, s’ha matriculat a un dels cursos de bacteriologia que fa Ramón Turró al Laboratori Municipal de Barcelona i ha estat alumne intern a la Càtedra de Fisiologia d'Agust Pi Sunyer, al costat de Jesús Maria Bellido, circumstàncies que li desvetllen una ferma vocació per la recerca. Un cop llicenciat, el 1916, fa la tesi doctoral a Madrid sobre les secrecions internes del pàncrees.

De seguida, Leandre Cervera s’integra com a metge ajudant al laboratori de la Càtedra de Fisiologia, coincidint amb Pere Domingo Sanjuan, Rossend Carrasco Formiguera, Francesc Duran Reynals i Manuel Dalmau Matas, on ell investiga sobre el metabolisme del calci alhora que, el mateix any de llicenciatura, ja participa en la sessió fundacional de la Societat de Biologia de la qual, l’any després, és nomenat secretari. Acadèmic electe de la Rerial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1933, un any després, és un dels membres fundadors de la Societat Catalana d'Eugenèsica. El 1919, propiciat per la Junta d’Ampliació d’Estudis, Leandre Cervera viatja a l’Argentina i l’Uruguai acompanyant a Agust Pi Sunyer, qui ha de fer unes pràctiques de les lliçons de fisiologia.

Els primers anys de metge, Leandre Cervera Astor simultanieja la feina d’investigador en fisiologia amb alguns treballs en l’àmbit de la veterinària. El 1920, és nomenat per la Mancomunitat de Catalunya director del Laboratori de Patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya i professor de l’Escola Superior d’Agricultura, càrrecs dels quals el destitueixen després del cop d’estat del general Primo de Rivera. El 1930, caiguda la dictadura, és nomenat professor de ramaderia i indústries derivades de l’Escola Superior d’Agricultura.

Dins l’Escola d’August Pi Sunyer, Leandre Cervera s’ocupa de l’estudi de les glàndules de secreció interna, tant des d’una òptica mèdica com veterinària. Destaca, també, com a divulgador i escriu diversos volums de les Monografies Mèdiques que impulsa Jaume Aiguader. A partir de 1933, Cervera és director, redactor en cap i ànima de la revista La Medicina Catalana, òrgan d’expressió dels metges catalans i de l’Occitània francesa -en particular de Tolosa i Montpeller- que es publica fins al 1938.

Leandre Cervera és un dels metges iniciadors de la medicina social i un home políticament molt actiu. El 1922, participa en la creació d’Acció Catalana amb el càrrec de secretari general. El 1928, se’n separa i funda Acció Republicana de Catalunya, que es convertirà en el Partit Catalanista Republicà per fusió amb Acció Catalana el 1931. Quan esclata la Guerra Civil, roman a Barcelona fins al final que s'exilia a França i quan torna és expulsat de l’Escola d’Agricultura. A més, l'inhabiliten per exercir càrrecs públics o directius durant vint anys. Cervera Astor ha d’abandonar la recerca i es veu obligat a treballar als laboratoris privats fins que pot obrir una consulta que manté fins a la seva mort.

Casat amb l'argentina Roser Pino, té un únic fill, el també metge Jordi Cervera i Pino (1921-1998). L’any 1967, l’Institut d’Estudis Catalans, del qual és soci honorífic, institueix el Premi Científic “Leandre Cervera”, encara vigent en l'actualitat.