Un neuropatòleg, professor de medicina a Alemanya, degà de la Universitat Lliure de Berlín, autor de l’encefalitis granulomatosa limfohistiocitaria
Biografia
Neix a Barcelona. Al cap de sis anys els seus pares l’envien a un poblet dels Pallars Jussà per allunyar-lo dels bombardeigs de Barcelona, on fa de pastor de vaques. El 1939 torna a Barcelona i fa el batxillerat i després la carrera de medicina. A partir del quart curs estudia a Saragossa, on es llicencia el 1952.
Obté una beca per anar a Innsbruck on passa uns mesos com a metge assistent a la Clínica Neuropsiquiàtrica Universitària. L’any següent el passa al departament de medicina interna de la Universitat de Bonn, i el 1954 passa a l’Institut de Neuropatologia. Com que no parla prou bé l’alemany li recomanen que es formi en neuropatologia. Aviat descobreix uns nòduls retotelial al cervell d’un dels casos que estudia, que presenta al II Congrés de Neuropatologia de Londres el 1955, on rep molts elogis per la seva troballa.
Segueix al laboratori de neuropatologia quaranta-dos anys més, on es dedica especialment a la microscòpia electrònica des de 1959. El 1968 és nomenat catedràtic de la Universitat Lliure de Berlín, de la qual serà vicepresident de 1974 a 1977 i degà de la seva Facultat de Medicina de 1979 a 1982. És també director del seu Institut de Neuropatologia. Té molta relació amb científics dels països de l’est d’Europa, on sovint viatja per impartir cursos i donar conferències. El 1992 és president del Congrés de Neuropatòlegs Europeus.
Torna a Catalunya el 1997 perquè li ofereixen dirigir la nova Universitat Internacional de Catalunya, on és el rector de 1997 fins al 2001.
Cervós ha rebut nombroses distincions al llarg de la seva vida: Doctor honoris causa per les universitats de Saragossa, Barcelona, Complutense, Tessalònica, Hannover, Tokushima (Japó) i Saransk (Rússia). El govern alemany li concedeix la Gran Creu del Mèrit Civil en reconeixement al seu treball de relació entre la República Federal Alemanya i els països de l’est. El 1999 se li va concedir la Gran Creu Orde Civil d'Alfons X el Savi i el 2002 la Creu de Sant Jordi.
Els últims anys va començar a experimentar els símptomes d’una neuropatologia que coneixia bé: el parkinson. Va morir a Matadepera amb noranta anys.
MBC
