Galeria de metges

Fill d’una família humil, el seu pare és fabricant de cistells i en Joan Ruera aprèn l’ofici ajudant-lo des de ben petit però, a la vegada, la seva aspiració és tenir estudis. El 1910, quan està tornant de fer el Servei Militar a Girona, decideix emigrar a l’Argentina amb l’esperança d’obrir-se camí a la vida. Aprofita els diners que rep inesperadament per la mort de l’avi matern, comerciant de licors, i compra el passatge per partir. Cosa que fa l’any següent.

Inicialment, Joan Ruera i Montañà s’instal·la a Buenos Aires on troba feina en una cistelleria i això li permet estudiar el batxillerat alhora que treballa. Acabat l’ensenyament secundari, se’n va a La Plata per estudiar la carrera mèdica a l'Escola de Medicina d’aquesta ciutat que, en aquells anys, depèn de la Universitat Nacional de Buenos Aires, on li ofereixen una feina d’administratiu que li permet continuar estudiant.

Acabada la carrera de Medicina i Cirurgia el 1926, amb trenta vuit anys, Joan Ruera s‘instal·la a La Plata on es casa amb María Teresa Flosi, filla de l’industrial cisteller d’origen italià que li dóna feina quan arriba a Buenos Aires. Tenen un fill, Joan Esteve que no segueix la professió del pare. Aprofita el viatge de noces -que fa a Granollers per visitar família i amics- i se’n va fins a Madrid com a Comissionat dels Residents Espanyols a l’Argentina on té la missió d’entrevistar-se amb el rei Alfons XII i amb el cap del govern espanyol, el general Primo de Rivera. Aconseguida l’audiència règia, se’n duu el compromís del Govern que el Consell de Ministres concedirà un crèdit per a la construcció d’un Hospital Espanyol a La Plata. Aquesta és l’únic a visita que Ruera fa a Espanya des la seva partida però té un ampli seguiment a la premsa de Granollers i, el seu viatge com a Comissionat també, a la de Barcelona i Madrid. Malgrat l'absència, Joan Ruera continua en contacte amb la seva vila natal fins a la seva mort l’any 1971.

El nou Hospital Espanyol de La Plata es fa realitat però tot i que Joan Ruera Montañà forma part del grup d’espanyols amb qui dissenya la construcció de l’edifici a casa seva- mai va poder exercir-hi. Tampoc hi figura el seu nom a la placa fundacional que hi ha al vestíbul de l’Hospital a causa de les desavinences que Ruera té amb altres membres fundadors que l’aparten del grup.

Malgrat tot, Joan Ruera Montañà continua vivint a La Plata de forma molt austera, exerceix de metge privat i visita malalts a la consulta que té al seu mateix domicili i als diversos sanatoris de la ciutat, especialment a l’Hospital Italiano on col·labora amb el cirurgià més destacat de La Plata, el professor José Luís Mainetti. També, passa visita al dispensari de la prestigiosa Lliga Argentina contra la Tuberculosi.

L’adquisició de la nacionalitat argentina permet a Joan Ruera ser professor, primer, a la càtedra de Patologia Obstètrica de l’Escola d’Obstetrícia de la Ciudad de La Plata. Després, com a adjunt de la càtedra de Patologia Mèdica de la Facultat de Medicina de la Plata en el moment que ja és una Facultat independent de la de Buenos Aires, moment en que és nomenat catedràtic de Patologia Mèdica, actualment Medicina Interna a l’Argentina. Hi exerceix la docència des del 1960 fins al 1967, any en què s’acull a la jubilació. Se’l considera un excel·lent professor, dedicat especialment als temes de Nefrologia. Abans de ser nomenat professor, ja ha tingut vinculació amb la Universitat i així figura als arxius on consta com a membre de diversos tribunals de tesis doctorals, presidides pel catedràtic de Medicina, Rodolfo Rossi.