Galeria de metges

Fill del metge moianès Marià Batllès i Torres-Amat, catedràtic de Medicina i rector de la Universitat de València, i d’Emilia Bertran de Lis i Pons, filla d’una prestigiosa família valenciana, segueix els estudis primaris i secundaris a València fins que ingressa a la seva Facultat de Medicina, on obté plaça d’alumne intern pensionat de les Clíniques de la Universitat per oposició. El 1865, encara estudiant, és professor d’Anatomia General i Descriptiva d’una Acadèmia privada fins al setembre del 1869, què obté el seu primer càrrec universitari com a professor auxiliar del catedràtic d’Anatomia de la Facultat de Medicina, Josep Maria Gómez, de precària salut a qui ha de substituir tot sovint. Un any abans, per Reial Decret, Marià Batllès i Bertran de Lis esdevé director de Sanitat Marítima del Port de València, càrrec que abandona el 1872 tot i que torna a exercir-lo del 1874 al 1878.

Membre de l’Institut Mèdic Valencià i president de la Secció de Ciències de l’Ateneu Valencià des del 1872 i doctorat per la Universitat Central de Madrid l’any següent, Marià Batllès i Bertran de Lis és nomenat catedràtic auxiliar sense sou de la Facultat de Medicina de València l’any 1875 on s'està fins al 1878 perquè guanya l’oposició a catedràtic d'Anatomia de la Universitat de Granada. Deu mesos després, per concurs de trasllat, obté la mateixa càtedra a la Universitat de Barcelona per cobrir la vacant que havia deixat Josep de Letamendi. A la Facultat, entre altres, Batllès coincideix amb els catedràtics Santiago Ramón y Cajal, que ho és d’Histologia i amb Joan Giné i Partagàs, amb qui forma part de la comissió organitzadora del Certamen Frenopàtic que se celebra el 1883. Batllès i Bertran de Lis és elegit degà de la Facultat de Medicina el 1906 quan el Baró de Bonet és elegit rector de la Universitat de Barcelona, coincidint amb el trasllat de la Facultat del carrer del Carme al nou edifici de Casanovas, a l'Hospital Clínic Universitari.

Autor d’un Atlas completo de ANatomía humana Descriptiva que, publicat el 1884 i reeditat en diverses ocasions, s’utilitza amb notable èxit com a llibre de text de la Facultat de Medicina de Barcelona encara anys després. Batllès és vicepresident del bienni 1895-1896 de l’Ateneu Barcelonès on, tot sovint des de la seva arribada a Barcelona, intervé com a conferenciant o en les vetllades necrològiques com la que es dedica a Narcís Carbó. A partir del 1902, és nomenat Delegat Regi de Primera Ensenyança de Barcelona, un càrrec de molta transcendència pública i que exerceix fins a la seva mort. Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona des del mateix any, el seu discurs d’ingrés explica com s’ha d’ensenyar l’Anatomia. Després, el 1907, és nomenat soci honorari de l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal de Barcelona.

De tendència conservadora, membre del Comitè Democràtic Monàrquic de la Província de Barcelona i després d’un intent frustrat el 1886, Marià Batllès resulta elegit regidor en les Eleccions Municipals del 1889. L'any després, és nomenat tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, formant part de la Comissió de Sanitat Municipal. El 1894, és escollit diputat de la Diputació de Barcelona, ocupant el càrrec fins al 1898. A més, durant dos quadriennis diferenciats, actua de governador civil interí de la província de Barcelona. El 1908, es manifesta en contra del Pressupost Extraordinari de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Home molt ben situat socialment i política, conseller de la Societat General de Telèfons de Barcelona i de l’Espanyola d’Electricitat, Marià Batllès i Bertran de Lis posseeix un important patrimoni immobiliari al centre de la ciutat i, especialment, a l’Eixample barcelonès. Posseïdor del Distintiu blanc de l’Ordre del Mèrit Naval del 1902, és distingit Comanador de Número d’Isabel la Catòlica el 1871 i membre de l’Ordre Civil de Beneficència el 1872 per nomenament reial en reconeixement a l’actuació que va tenir durant l'epidèmia de febre groga que havia afectat València, ciutat amb la qual manté estrets lligams familiars i, també, culturals com a mantenidor dels Jocs Florals valencians.