Un metge excursionista, digestòleg, expert en medicina aeronàutica i de l’esport
Biografia
Fill del metge tarragoní Nicolau Battestini Galup, diputat al Parlament de Catalunya, i Dolors Pons Sala. Nebot del metge i director de l’Hospital de Tarragona Rafael Battestini Galup, afusellat per un tribunal franquista, després de ser jutjat acabada la Guerra Civil.
De petit estudia a l’Escola Blanquerna, dirigida pel pedagog Alexandre Galí, fins al 1940 quan la família ha de marxar a l’exili a França. Comença a fer el batxillerat a Montpeller i l’acaba al Lycée Français de Barcelona, quan tornen el 1946. Estudia la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1956. S’especialitza en medicina interna i aparell digestiu i es diploma en medicina aeroespacial, el 1963.
Un cop llicenciat entra a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, fa guàrdies al dispensari municipal com a metge interí. El 1966, guanya plaça per oposició i continua treballant com a metge municipal, arribant a cap del servei d’educació sanitària de l’ajuntament. Compaginar l’atenció sanitària amb la divulgació amb nombroses conferències a presons i escoles municipals.
El 1957, quan Josep Espriu impulsa la creació de la mútua d’Assistència Sanitària Col·legial (ASC) entra a formar-ne part, com membre fundador.
La seva activitat de lleure preferida és l’excursionisme. Membre actiu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), imparteix cursos d’esquí, socorrisme, també sobre solucions per atendre accidents i altres problemes mèdics a la muntanya. Assistent regular a les sessions i excursions organitzades pel centre.
Rafael Battestini obre un front nou per a la medicina catalana, la medicina de l’espai. El 1975 publica el primer llibre sobre aquest tema “L’home i l’espai”, que és una ampliació i aprofundiment de la seva tesi doctoral Ritmos biológicos: revisión y aporte de datos experimentales, dirigida pel catedràtic Adolfo Azoy i presentada el 1973. S’interessa també per l’espeleologia i és el promotor i director d’experiments, realitzats entre 1971 i 1973, sobre permanència subterrània en diferents coves. En l’experiment l’espeleòleg estava sota terra moltes setmanes sotmès a controls mèdics permanents.
En l’àmbit de les institucions mèdiques és soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMCB), acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) i membre fundador de la Societat Catalana de Medicina Aeroespacial, Subaquàtica i Ambiental. A més rep diverses distincions del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) per les seves activitats en l’àmbit del muntanyisme.
Battestini escriu un volum important de llibres i articles dedicats a la medicina espacial, muntanya i viatges. Publica assíduament en les revistes Muntanya, Vertex, Jano, i Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut.
Basat en el text “Rafael Battestini i Pons (1932 – 2017). In memoriam” d’Edelmira Domenech
