Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Fill del metge tarragoní Nicolau Battestini Galup, diputat al Parlament de Catalunya, i Dolors Pons Sala. Nebot del metge i director de l’Hospital de Tarragona Rafael Battestini Galup, afusellat per un tribunal franquista, després de ser jutjat acabada la Guerra Civil.

De petit estudia a l’Escola Blanquerna, dirigida pel pedagog Alexandre Galí, fins al 1940 quan la família ha de marxar a l’exili a França. Comença a fer el batxillerat a Montpeller i l’acaba a l'Institut Verdaguer de Barcelona, quan tornen el 1950. Estudia la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1956. S’especialitza en medicina interna i aparell digestiu i es diploma en medicina aeroespacial, el 1963.

Un cop llicenciat entra a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, fa guàrdies al dispensari municipal com a metge interí. El 1966, guanya plaça per oposició i continua treballant com a metge municipal, arribant a cap del servei d’educació sanitària de l’ajuntament. De 1987 a 1993 és digestòleg de l’Institut PANEM (Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal. Compaginar l’atenció sanitària amb la divulgació amb nombroses conferències a presons i escoles municipals.

El 1957, quan Josep Espriu impulsa la creació de la mútua d’Assistència Sanitària Col·legial (ASC) entra a formar-ne part, com membre fundador.

La seva activitat de lleure preferida és l’excursionisme. Membre actiu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), imparteix cursos d’esquí, socorrisme, també sobre solucions per atendre accidents i altres problemes mèdics a la muntanya. Assistent regular a les sessions i excursions organitzades pel centre.

Rafael Battestini obre un front nou per a la medicina catalana, la medicina de l’espai. El 1961 consta com a especialista en medicina aeronàutica (aeroespacial), un cop obté el diploma en el I Curso de Medicina Aeronáutica y Espacial. Des del curs 1972-1973 és professor del curs monogràfic del Doctorat de Medicina Aeronàutica que dirigeix el professor Adolfo Azoy, on estarà almenys fins al 1979. El 1975 publica el primer llibre sobre aquest tema “L’home i l’espai”, que és una ampliació i aprofundiment de la seva tesi doctoral 'Ritmos biológicos: revisión y aporte de datos experimentales', dirigida per Azoy i presentada el 1973. S’interessa també per l’espeleologia i és el promotor i director d’experiments, realitzats entre 1971 i 1973, sobre permanència subterrània en diferents coves. En l’experiment l’espeleòleg estava sota terra moltes setmanes sotmès a controls mèdics permanents.

De profundes concepcions catalanistes i republicanes milità des de l’any 1976 al partit polític Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). En l’àmbit de les institucions mèdiques és soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMCB), acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) i membre fundador de l'Institut d'Estudis Medicina de Muntanya i de la Societat Catalana de Medicina Aeroespacial, Subaquàtica i Ambiental. A més rep diverses distincions del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) per les seves activitats en l’àmbit del muntanyisme.

Battestini escriu un volum important de llibres i articles dedicats a la medicina espacial, muntanya i viatges. Publica assíduament en les revistes Muntanya, Vertex, Jano, i Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut.

Basat en el text “Rafael Battestini i Pons (1932 – 2017). In memoriam” d’Edelmira Domenech / FCD