Galeria de metges

Neix a Tona, comarca d’Osona, el dia 3 d’octubre del 1867. Fill del metge Antoni Bayés Fuster, descobridor de les aigües minero-medicinals que han donat anomenada a la població. Quan Candi té tres o quatre anys, la família es trasllada a la ciutat de Vic, on el pare exercirà la professió mèdica, primer, en una consulta al carrer de la Ramada i, després, al número 24 de la Plaça del Mercadal. Finalment , amb el seu fill Candi, ja acabats els estudis de Medicina, instal·len el seu consultori a la Plaça de la Catedral on -encara avui- hi existeix.

Candi Bayés estudia el batxillerat al Seminari de Vic i la carrera la Facultat de Medicina de Barcelona. El jove destaca pels seus estudis, guanya una plaça com alumne intern per oposició i arriba al grau de llicenciat amb la màxima qualificació l’any 1889.

Dos anys després, també per concurs d’oposició, entra a formar part del cos facultatiu de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, on ascendeix en els diferents càrrecs fins que és nomenat director l’any 1930. Aquí, tot i les limitacions de l’època, Candi Bayés realitza les primeres cirurgies d’hèrnia estrangulada. L’Hospital premia els seus serveis amb un reconeixement especial quan es compleixen les seves Noces d’Or amb la institució. El seu alt nivell professional el situa com a consultor obligatori entre els col·legues -no sols a la ciutat de Vic on el seu despatx gaudeix d’un gran prestigi- sinó, també, entre els metges d’Osona on, desinteressadament, Bayés presta el seus serveis als diferents centres benèfics de la comarca, entre tots, cal destacar-ne la visita setmanal a les Germanetes del Pobres que prodiga al llarg de la seva vida professional.

El 1894, obté per oposició el títol de metge numerari del Cos de Banys i dirigeix els balnearis de la Vall de Ribes, Tona, Alhama de Aragón i Marmolejo. Regularment, Candi Bayés presenta el resum de la seva actuació com a metge hidròleg a la Direcció General de Sanitat. Aquesta experiència fa que destaqui amb la seva comunicació sobre Tratamiento hidromineral del escrofulismo al Congrés Internacional d’Hidrologia Mèdica, celebrat a Madrid l’any 1913. Soci de número de la Sociedad Española de Hidrología Médica i acadèmic corresponent de la Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona l’any 1932.

L’any 1936, incendiada i destrossada la catedral de Vic i amb perill de la seva vida, recull les cendres del sant bisbe Torres i Bages i gràcies a ell, avui, han tornat a la veneració dels fidels. Candi Bayés Coch pertany a diferents entitats vigatanes, presideix la Lliga Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, és prior de la venerable Congregació dels Dolors i president de la Germandat dels Sants Cosme i Damià, càrrecs i responsabilitats que només són una petita mostra de la seva fervent religiositat. Vic premià aquesta dedicació generosa, gratuïta i callada, atorgant-li la Medalla de la Ciutat el dia 20 de junt del 1948.

La venerable figura del metge Candi Bayés, forjada amb els destacats relleus que li dóna la seva actuació professional, religiosa i cívica, el converteixen en una icona de la ciutat de Vic de la primera meitat del segle XX. El 1955, mor el 28 de novembre a Vic, on el seu record persisteix en un dels carrers de la ciutat.