Galeria de metges

Fill de Ramon Codina i Callís, metge de La Cellera de Ter que durant quatre anys serveix l’exèrcit carlí, acaba el batxillerat a Girona el 1885 i marxa a Barcelona per estudiar Medicina, llicenciant-se el 1891. En acabar la carrera, torna a la casa pairal, Can Vinyes, on roman tota la vida exercint la Medicina Rural. El seu cosí Ramon Vinyes Triadó és també metge rural a la veïna població d'Anglès.

A partir del 1906, influït pel naturalista d’Espinelves Marià Masferrer i pel botànic terrassenc Joan Cadevall, Joaquim Codina s’afecciona a la Botànica i, des del 1908 al 1911, publica els Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca al Boletín del Colegio de Médicos de la Provincia de Gerona, una important aportació de coneixement de la flora catalana malgrat l’escassesa de mitjans que disposa.

Aviat, però, es dedica de ple a la Micologia i el seu interès se centra en l’estudi dels fongs i estableix relacions amb micòlegs de renom, sobretot, amb Pius Font i Quer (1888-1964), primer director de l'Institut Botànic de Barcelona i fundador del Jardí Botànic de Montjuïc, que influeix decididament en Joaquim Codina i l’encoratja perquè aprofundeixi en els estudis micològics.

El 1922, la Junta de Ciències Naturals de Barcelona li encarrega unes excursions micològiques per Catalunya, fruit de les quals sorgeixen dos manuscrits: Ressenya d’una excursió micològica a la Vall d’Aran i Bolets de Sant Joan de les Abadesses. Anys després, el 1930, amb Font i Quer, publica Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya, una obra fonamental de la Micologia catalana. El 1933, amb René Maire, edita Fungi Catalaunici. Contributions a l’étude de la flore mycologique de la Catalogne i el 1934, amb Roger Heim, Fungi Iberici. Observations sur la flore mycologique catalane, dues obres més molt rellevants de la Micologia catalana.

Codina s’interessa pels fongs com a botànic i com a metge, motiu pel qual escriu diversos articles sobre els efectes tòxics dels bolets. L'experiència mèdica, en haver vist moltes intoxicacions causades per la ingesta de bolets verinosos, el porta a escriure Bolets bons i bolets que maten, que es publica a Girona el 1929 i en una segona edició del 1950, escrita a rodolins per fer-la més útil als lectors.

A Codina es deuen les primeres exposicions de bolets a Catalunya. A la tardor del 1914, organitza la primera mostra a Girona i, deu anys més tard, a La Cellera. A Barcelona, la primera exposició es fa a la Sala d’Herbaris del Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals l’octubre del 1931. A més, en aquest afany de donar a conèixer les diferències entre bolets per evitar les intoxicacions, Codina pronuncia nombroses conferències sobre Micologia i, especialment, sobre els bolets que són comestibles i els que són verinosos.

Joaquim Codina compagina la Medicina i la Micologia amb altres activitats i ocupacions com, quan es constitueix la “Cámara Agrícola de la Sellera y Pueblos comarcanos”, societat que reuneix els propietaris agrícoles i forestals de la zona on ocupa la vicepresidència. Intervé, també, en la fundació del “Sindicato Médico de la Provincia de Gerona” i és elegit alcalde de La Cellera en dos biennis diferenciats, els de 1900-1901 i 1914-1915. D’altra banda, col·labora en el Diccionari Català de Medicina de Manuel Corachán. A més, Codina és un gran afeccionat a la música i toca el violí.

Mor sobtadament el 26 de desembre de 1934 quan ha sortit a la recerca de fongs. L’Ajuntament de la Cellera de Ter, el seu poble i on ha exercit tota la vida, li dedica un carrer. A més, des del 1967, quan s’inaugura el consultori mèdic municipal, el bust del doctor Codina és al patí d’entrada. L’any 1984, cinquantenari de la seva mort, l’Ajuntament li ret un homenatge amb diversos actes com una exposició de bolets i l’edició del llibre Notícia biogràfica del micòleg Joaquim Codina i Vinyes (1868-1934). El 2011, el ple municipal acorda donar a aquest centre el nom de Consultori Mèdic Municipal Dr. Joaquim Codina i Vinyes. I, ja més recentment, l’Ajuntament de La Cellera ha declarat l’any 2018 com a Any Dr. Codina i Vinyes en commemoració del 150è aniversari del seu naixement, efemèride que s'ha avançat uns mesos en descobrir-se que neix justament un any abans del que es creia fins ara, el 21 de novembre de 1867.

L’any 1933, el micòleg francès Maire dóna el nom de Lepidella Codinae a una nova espècie de bolet. També li dedica el Cortinarius codinae i el gènere Codinaea. Per altra banda, Cadevall i Pau li dediquen la Pteris codinae, una falguera descoberta per Codina prop de La Cellera, considerada una espècie nova però que resulta ser la Pellaea hastata, oriünda del sud d’Àfrica i desconeguda llavors al nostre país.

L’any 2018, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement, s’ha batejat amb el nom Psathyrella codinae una nova espècie de fongs, descoberta prop d’Olot.