Un dels primers neuròlegs catalans que publica sobre el Parkinson, a més de polític, alcalde del Pont de Suert i diputat de la Mancomunitat
Biografia
Descendent de 'Ca de Jaumot', edifici recentment declarat bé cultural d'interès local del Pont de Suert i casa nadiua d'una nissaga de farmacèutics, professió exercida tant pel seu padrí, Antoni Saura Marquet, com pel seu pare Carles Saura Aytés, que també va ser alcalde del Pont de Suert entre 1887 i 1893 a més de diputat provincial pel districte de Tremp-Vielha entre 1895-1898, casat amb Salvadora Castan Gil, natural de Graus. Carles Saura estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1908 i, de seguida, torna al Pont de Suert per exercir de metge a la seva vila nadiua.
Carles Saura Castan té una vida política molt activa que s’inicia com a militant a La Lliga Regionalista, mostrant-se contrari al lliberal Emili Riu, diputat del districte de Sort-Vielha, motiu pel qual en les Eleccions de Diputats a Corts del 1905 dóna suport al candidat al candidat de La Lliga Joaquim Arumí que cau derrotat per Riu. A més, d’acord a la llei electoral vigent el 1911, Saura Castan és escollit regidor de l’Ajuntament de Pont de Suert, actuant d’alcalde d’aquesta població durant el bienni 1912-1914. Després, en el bienni 1919-1921, és jutge de pau del Pont de Suert.
En les Eleccions Provincials del 1915, influït per les arrels familiars -la seva mare Salvadora Castàn és cosina de Joaquim Costa representant del moviment regeneracionista, polític, filòsof, historiador i autor del llibre Oligarquía y caciquismo desenvolupa les idees regeneracionistes contra el caciquisme-, Saura Castan és partidari de la candidatura «anticaciquista» que s’oposa a la que patrocinen els Diputats a Corts de Sort-Vielha i de Tremp, Emili Riu i Josep Llarí, respectivament. Després, sota la filiació de regionalista, Saura Castan és proclamat Diputat Provincial pel Districte de Tremp-Vielha en l'elecció parcial celebrada l'agost del 1921, en aplicació de l'article 29 de la Llei Electoral. El 1921, dins la Mancomunitat de Catalunya, és escollit membre de la Comissió de Ferrocarrils. Finalment, el 1930, és novament elegit per exercir el càrrec d’alcalde.
Des del punt de vista mèdic, malgrat residir en una població allunyada de Barcelona, Saura Castan participa activament en les reunions científiques de l’època. El 1913, és un dels primers metges que s’inscriu al Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana. També, el 1935, publica sis casos relacionats amb la Malaltia de Parkinson, que atribueix al fred argumentant una comparativa clínica bàsica de la malaltia -tremolor, rigidesa, acinèsia- amb la d’una persona afectada per un fred intens –calfreds i encarcarament-. El mateix any publica un estudi sobre l’etiologia del goll, endèmic al Pirineu català.
Soci protector de la Societat Astronòmica de Barcelona des del 1916, observador del moviments sísmics al Pont de Suert, com informa La Vanguardia del 4 de desembre del 1919, es casa amb Encarnació Dies Viza el 27 d'abril del 1916, el matrimoni té cinc fills: Carles, Adelina, Elena, Carme i Matilde. Saura Castan va ser caporal del Sometent local i condecorat amb la Medalla de la Constància d'aquesta institució el 1927. Pòstumament, l’Ajuntament del Pont de Suert dóna el nom de Doctor Saura a un dels carrers del poble.
MBC
