Galeria de metges

Josep Maria Cañadell (o Canyadell) neix a Reus el 21 d’abril de 1915. Va al col·legi de la Consolació i després al de Sant Pere Apòstol, fins que entra a l’institut. Inicia els estudis de medicina el curs 1933-1934, però els ha d’interrompre per la Guerra Civil l’any 1936. L’any següent és mobilitzat amb la graduació d’assimilat a tinent i forma part del cos de sanitat militar a l’Hospital d’Igriés (Osca), a Boltanya (Osca) i a Manresa. En acabar la guerra pot reprendre els estudis de medicina i es llicencia amb premi extraordinari a la Universitat de Barcelona el 1941. Es doctora l’any següent a Madrid amb la tesi “La serocoagulación de Weltmann como prueba diagnóstica y pronóstica”. A Madrid es forma amb Gregorio Marañón i a Barcelona amb Francesc Ferrer Solervicens (el seu director de tesi) i Máximo Soriano.

Cañadell amplia estudis a Boston, amb el professor Albright i a Rochester, amb el professor Kepler (1947-1948), i després a Londres, Oxford i París l’any 1949. Aquestes estades li donen una visió de l’exercici de la medicina indestriable de la recerca i de l’abordatge multidisciplinari dels problemes assistencials.

Quan torna a Barcelona s’incorpora a l’Hospital Clínic, on és professor encarregat de l’ensenyament de l’endocrinologia en els cursos de postgraduats de la Facultat de Medicina. L’interès del professor Máximo Soriano per l’endocrinologia fa que nomeni Josep Maria Cañadell com a director del Departament d’Endocrinologia de la Clínica Mèdica B. Cañadell estableix cursos d’especialista que tenen una duració d’un trimestre –amb més de cent temes– i que s’inicien l’any 1948. També col·labora amb el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i és acadèmic corresponent de la Academia Española de Medicina.

Cañadell té una intensa activitat científica dins de l’àmbit de l’endocrinologia. És autor de molts llibres i una gran quantitat d’articles, publicats en revistes catalanes, espanyoles i de l’estranger. També promou la creació de revistes mèdiques; l’any 1948, juntament amb el ginecòleg portuguès Mário Cardia, comença des de Porto la publicació d’Acta Endocrinologica et Gynaecologica Hispano-Lusitana, que deixen de publicar per afavorir l’existència d’una única revista d’àmbit peninsular, Acta Endocrinologica Iberica, dirigida per Gregorio Marañón i Augusto Celestino da Costa, en la que Cañadell passa a ser un dels quatre redactors en cap. També es dedica a la divulgació científica i el setmanari Destino li concedeix el primer premi de periodisme l’any 1952. El seu excel·lent coneixement de diversos idiomes fa que tingui una important activitat com a traductor així com en la preparació de les actes de congressos internacionals.

Mai abandona les seves relacions internacionals i participa, com a membre estranger, en les societats d’endocrinologia de França, Portugal, Brasil i Itàlia. Rep diverses distincions a l’estranger.

Forma part del consell de redacció de Medicina Clínica quan Agustí Pedro i Pons la crea l’any 1943 i n’és un dels redactors fins l’any 1956. En aquesta revista publica diversos articles en col·laboració amb investigadors de la Càtedra de Farmacologia, aleshores dirigida per Francisco García-Valdecasas, alguns dels quals sobre les alteracions de la glàndula tiroidal, la diabetis i la relació entre hialuronidases i sistema endocrí.

En el temps en què col·labora amb la càtedra del professor Soriano, Cañadell estudia la relació entre l’addisonisme i l’aleshores anomenada “angiohipotonia constitucional” i també aborda els efectes feminitzants dels tumors corticosuprarenals. També estudia la relació entre la síndrome de Turner i les malalties endocrines. Amb Salvador Gil Vernet i J. A. Rodríguez-Soriano, estudia la fisiopatologia testicular, i amb Pere Barceló la malaltia d’Addison i el reumatisme. En l’àmbit de la ginecologia, treballa entre 1964 i 1966 amb Josep M. Dexeus i Josep M. Carrera en l’estudi del metabolisme esteroidal de les gestants; va ser ell qui va realitzar la primera corba d’eliminació urinària d’estradiol al llarg de la gestació, determinacions que realitzava en el laboratori annex a la seva consulta de la Diagonal de Barcelona. Amb el dermatòleg Xavier Vilanova estudia la relació entre hipotiroïdisme, avitaminosi A i hiperqueratosi, i descriuen una síndrome que denominen frinodèrmia hipotiroidal i que serà coneguda amb l’epònim “síndrome de Vilanova-Cañadell”.

Dona classes a la Universitat de la República de l’Equador, a Guayaquil i a Quito, i l’any 1964, per oposició, obté la plaça de professor a la Universitat de Roma. És durant molts anys el consultor d’endocrinologia de la Clínica Barraquer, on col·labora estretament amb l’oftalmòleg Joaquim Barraquer Moner, a qui l’uneix una gran amistat i amb qui publica diversos treballs, especialment articles experimentals i clínics sobre les manifestacions exoftàlmiques associades a l’hipertiroïdisme.

Cañadell fa una important tasca com a divulgador mèdic. Una de les seves obres, “Libro de la diabetes”, és prologada per Camilo José Cela, amic seu. En els darrers anys de professió es dedica a la seva consulta privada i a la consultoria d’endocrinologia de la Clínica Barraquer. Roman actiu fins pràcticament el final de la seva vida, quan una malaltia neurodegenerativa li impedeix continuar.

Casat amb Carme Anguera i Llobet, a finals dels anys 1960, la família Cañadell Anguera fixa la seva residència a Sitges, a la zona de Terramar. Bategen la casa on viuen amb el nom “Torre Las Hormonas”. Col·laborador habitual de l’Eco de Sitges, signava amb el pseudònim Doctor de l’Eco.