Cirurgià i professor dels Reials Col·legis de Cirurgia de Barcelona i de Madrid
Biografia
Fill del cirurgià Manuel Capdevila, fa els estudis de medicina a la Universitat de Cervera i els estudis de matemàtiques a la Universitat de València, matèria de la qual fou catedràtic.
El 1775 entra a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona com a suplent del cirurgià major, essent nomenat com a titular d’aquest càrrec dos anys després per la mort de Carles Grassot Bellsolell, que era el cirurgià major de l’hospital i professor del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona.
De 1793 fins a 1795 és cirurgià major de l’exèrcit del Rosselló, i més tard quan ja resideix a Madrid és cirurgià major dels exèrcits durant els dos primers anys de la Guerra del Francès (1808-1814).
A finals del segle XVIII és professor i sotsdirector del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, del que passa al Col·legi de Cirurgia de San Carlos de Madrid, on a més de ser professor del col·legi, és cirurgià de cambra i director de la Real Junta Superior Gubernativa de Medicina y Cirugía.
Autor de nombroses obres sobre medicina, matemàtiques, botànica, història i arqueologia, entre altres. En la seva obra de 1787 “Manual para el modo de tratar las heridas hechas por mordeduras de animales rabiosos”, assegurava que és el mercuri (en qualsevol de les seves formes), tant per via oral com tòpica, és el millor remei profilàctic contra la ràbia.
El seu fill Josep Manuel Capdevila Alvià i de Vilardaga (1773 – 1854) va ser un metge militar, que serví en el cos d’artilleria durant trenta-cinc anys i després a la Guàrdia Reial. Durant la Guerra del Francès fou examinador del tribunal de Cirurgia de Barcelona. I cirurgià major de l’Hospital Militar de Tarragona.
MBC
