Galeria de metges

De família treballadora, de petit viu la Guerra Civil, i es veu obligat a canviar fins a onze vegades d’escola. Ha d’interrompre i reprendre els estudis en diverses ocasions. Finalment, cursa el batxillerat a l’Institut Balmes, on coneix molts dels seus futurs companys de professió. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1953.

El mateix any s’incorpora a la segona Càtedra de Patologia i Clínica Mèdica del professor Agustí Pedro Pons i fa de metge ajudant del laboratori d’hematologia dirigit pel doctor Ciscar Rius fins al 1959. Durant aquests anys perfecciona els seus coneixements de bioquímica i bacteriologia, gràcies al mestratge dels doctors Jordi Gras Riera i Amadeu Foz Tena. El 1959, amb aquest últim, es fa càrrec del laboratori del Servei d’Asma i Malalties Al·lèrgiques de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dirigit pel doctor Raimundo Frouchtman Rager. En supervisa les proves i munta la secció d’extractes hiposensibilitzants i al·lèrgens, amb la finalitat de diagnosticar i tractar l’asma bronquial. També treballa amb els tests per a la diagnosi de la fibrosi quística del pàncrees. Aquell mateix any, quan es crea l’Escola Professional d’Hematologia de la Universitat de Barcelona, dirigida pel professor Pere Farreras Valentí, hi entra i n’és el cap de laboratori d’hematologia fins al 1968.

El 1966, Capdevila confirma mitjançant les proves de laboratori adequades, el diagnòstic del primer cas d’hemoglobinopatia H descrit a Espanya (després d’anys d’interessar-se per les hemoglobinopaties). El 1968 (amb la jubilació de Pedro Pons) continua la seva tasca a la Clínica Mèdica C, dirigida ara pel doctor Joan Gibert Queraltó, fins al 1970, any en què es reorganitza l’Hospital Clínic de Barcelona.

Entre el 1958 i el 1961 també col·labora en jornada de tarda en la Secció de Bioquímica del Pavelló d’Investigacions de l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, l’actual Hospital del Mar, i descobreix (juntament amb el doctor Jordi Gras) una nova tècnica per a la determinació de les mucoproteïnes, aplicable a la clínica diària.

El 1972 obté el càrrec de cap de laboratori central d’hematologia de l’Hospital Clínic, però el 1973 opta per dedicar-se íntegrament a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona i s’encarrega del nou servei d’hematologia. Durant molts anys serà l’assessor del laboratori central d’aquest hospital, activitat que compatibilitza amb el seu propi laboratori d’anàlisis clíniques (al carrer Muntaner i, des del 1981, al carrer Aribau), en el qual no deixa de treballar fins una setmana abans de morir, el juny del 2005, a setanta-vuit anys.

En l’àmbit acadèmic, durant els anys 1959 i 1960 imparteix cursos teoricopràctics d’hematologia a la càtedra de la Clínica Mèdica A a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Més endavant, els combina amb monogràfics sobre l’asma bronquial i immunologia a l’hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. El 1971 és nomenat professor de l’Escola Professional d’Hematologia. Tradueix de l’anglès el llibre Inmunología médica (original: Inmunology for Students of Medicine) de J. H. Humphrey y R. G. White (1a i 3a edició), editat a Barcelona per Toray, el 1972.

Jesús Capdevila Armengol ha estat un gran defensor de l’ús del català en la medicina. És un dels primers a crear un programa informàtic a principis dels vuitanta per lliurar els resultats de les analítiques en català i utilitzar-ne la terminologia correcta. Destaca per ser una persona polifacètica i emprenedora, amant del camp, i amb moltes aficions més enllà de la medicina: entre elles, l’astronomia (i instal·la un telescopi a la seva casa del Montseny), l’enginyeria electrònica i el treball amb la fusta.

Es casa amb Margarida Tomàs Roig el 1962 i té tres fills: Albert, Elisabet i Ester. La segona, Elisabet Capdevila Tomàs, és metge internista.