Galeria de metges

Fill de Francesc Laporta i Cladellas, mestre d’instrucció primària, neix al barri de Sants on hi viurà tota la vida i on exercirà com a metge del barri. Batxiller el 1870, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1884 perquè en el període del 1872 al 1877 està sense estudiar. Tot i així, abans d’obtenir el títol de metge, Jacint Laporta participa en el Certamen Frenopàtic de Barcelona de l’any 1883 que organitza el catedràtic Giné i Partagàs. En el mateix any de llicenciatura, però, es doctora a Madrid amb la tesi Contribución al estudio de la clorosis.

Metge de capçalera tradicional, amb una marcada vocació per la poesia que es mostra quan, abans de graduar-se com a metge, funda el setmanari La llar conjuntament amb els seus amics Ramon E Bassegoda i Josep Franquesa Més endavant, crea i dirigeix la Revista Literària i, després, és director de Família Cristiana. A més, Jacint Laporta és autor de diversos articles i poemes que publica a altres revistes com l’Eco de Sants, Lo Gay Saber i la Ilustració Catalana, publicació en què - com abans ho ha estat Bassegoda- és cronista habitual entre 1885 i 1888. Promotor de diferents iniciatives culturals al barri de Sants, és president de l’Orfeó i del Casino de Sants.

Catalanista amb una notable activitat que es tradueix en la seva militància a la Unió Catalanista, el 1899, Laporta Mercader presideix la junta directiva de l’Agrupació Catalanista Els Segadors, una societat catalanista radical. El 1892, com a delegat de la Unió Catalanista, és un dels assistents a l’Assemblea de Manresa, coneguda perquè als representants de les diferents associacions catalanistes elaboren les Bases de Manresa per a la futura constitució política de Catalunya. Anys desprès, s’acosta a la Lliga Regionalista i, el 1917, és elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona amb aquest partit.

Com a poeta, Jacint Laporta és molt ben valorat pels seus coetanis. Inicialment contrari a la normativa ortogràfica fabriana i la seva obra està escrita en català antic però, finalment, accepta la nova normativa en la seva darrere obra La bruixeria, una novel·la que es publica el 1934. Restaurador dels Jocs Florals l’any 1877, partícip i jurant de nombrosos certamens, Laporta és elegit mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona des del 1881 al 1907 i del de Tolosa de Llenguadoc del 1924. A més, és un dels instauradors dels Jocs Florals de Sants. Igualment, participa en molts altres concursos i premis literaris sigui com a concursant sigui com a membre del jurat.

El seu germà Francesc Laporta (1857 – 1900) és músic i compositor. L’Ajuntament de Barcelona honora la memòria del metge i poeta santsenc Jacint Laporta, posant el seu nom a la Biblioteca Popular, ubicada a les Cotxeres de Sants, actual seu d’un Centre Cívic de Sants.