Galeria de metges

Estudia Medicina a Cervera tot i que acaba la carrera a la, llavors, prestigiosa Universitat de Montpeller. El 1756, torna a la Universitat de Cervera per doctorar-se l’any 1756. De nou a Barcelona, després de guanyar una oposició, fa de metge a l’Hospital de la Santa Creu. El 1764, es trasllada a Madrid per fer de Metge de Cambra dels Ducs d’Alba tot i seguint el consell de Miquel Barnades i Mainader, antecessor seu en aquest càrrec fins que és nomenat director del Jardí Botànic de Madrid. Jaume Bonells, però, manté la seva vinculació amb Barcelona i, aprofitant la situació de privilegi amb la Casa d’Alba, exerceix de mediador entre els interessos dels metges barcelonins i les autoritats de la Cort madrilenya.

En el seu primer any a la capital espanyola, Bonells és un dels fundadors de la Conferència Physico-Mathematica, precursora de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, creada per afavorir les relacions entre científics i recuperar els estudis de Medicina per a la ciutat de Barcelona. Bonells creu en l’ús d’altres ciències pel desenvolupament de la Medicina, tal i com manifesta en el discurs inaugural del curs 1779-80 a l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, on proposa la realització d’observacions meteorològiques sistemàtiques amb la voluntat d’analitzar-les. El plantejament el segueix un altre metge català: Francesc Salvà.

Estant encara a Madrid i juntament amb Ignasi Lacaba, escriu un Curs d’Anatomia. Aquest tractat en cinc volums es converteix en el primer d’aquest tipus que es publica a la península i, durant més de mig segle, és d’obligada consulta i referent per a l’ensenyament de l’Anatomia.

Preocupat per la protecció de la infància, recomana que es prohibeixi l’administració de la “sopa borratxa” als infants perquè un dels seus principals ingredients és el vi. Bonells, també, es manifesta partidari de la lactància materna i contrari a l’alletament mercenari.