Primer president del Col·legi de Metges de Barcelona, obstetra de gran prestigi social
Biografia
Fill d´un professor de l’Escola Nàutica de Barcelona, inicia els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona l'any 1868 i es llicencia l´ any 1874. Aquest mateix any, fa el doctorat a Madrid amb la tesi Importancia y aplicaciones de la termometría clínica. Tot seguit, per oposició, esdevé professor auxiliar d’Obstetrícia a Facultat de Medicina de Barcelona fins que, cinc anys més tard, ja és Catedràtic d’Obstetrícia i Malalties de les Dones i Nens de la Universitat de Barcelona. El 1902, és degà de la Facultat de Medicina i, només dos anys després i fins a la seva mort, rector de la Universitat de Barcelona.
Bonet és un professor que dedicà poc temps a la càtedra perquè, a més de ser l’Obstetra de l’alta societat barcelonina, ocupa diferents càrrecs socials i polítics. Membre del Partit Liberal, és quatre vegades senador per la Universitat de Barcelona. Des de l’any 1904 fins al 1910, presideix la Reial Acadèmia de Medicina, on ingressa el 1885 amb el discurs De la antisepsia puerperal. Des d’aquest càrrec, impulsa la creació de la nova Facultat de Medicina i, ja com a rector el primer de gener de 1907, pronuncia el discurs inaugural de la nova seu al carrer Casanova. És, també, el responsable del nou reglament de l’Hospital Clínic Universitari.
Escollit el 17 de setembre de 1894, Joaquim Bonet i Amigó és el primer president del Col.legi de Metges de Barcelona, entitat que neix per defensar la classe mèdica i la societat davant l’intrusisme professional i la competència deslleial de sanadors. El nou organisme, que atén les reclamacions dels pacients, instaura mesures sobre l’exercici de la Medicina alhora que pretén neutralitzar la pressió fiscal de l´Estat. Deixant de banda religió i política, Bonet i la seva Junta aproven el primer reglament col·legial el mateix any de la fundació del Col·legi. Tres anys més tard, Joaquim Bonet impulsa l’edició del primer butlletí col·legial (1897). Des dels inicis, Bonet és partidari de la col·legiació obligatòria tot i anar en contra de la majoria dels companys de Càtedra i professió com, entre ells, els doctors Bartomeu Robert i Emerencià Roig.
En tot moment, Bonet destaca per la seva intensa activitat mediàtica i el seu afany divulgador. És cofundador i codirector dels primers números de la Gaceta Médica Catalana (1881), col·labora al Boletín del Ateneo (1882), a La Enciclopèdia (1888), al Boletin de la Acadèmia de Higiene (1893), al Boletín Clinico de la Casa de Salud del Pilar (1897), entre d’altres.
L’any 1901, el rei Alfonso XII concedeix a Joaquim Bonet i Amigó el títol de Baró de Bonet.
Bonet és un professor que dedicà poc temps a la càtedra perquè, a més de ser l’Obstetra de l’alta societat barcelonina, ocupa diferents càrrecs socials i polítics. Membre del Partit Liberal, és quatre vegades senador per la Universitat de Barcelona. Des de l’any 1904 fins al 1910, presideix la Reial Acadèmia de Medicina, on ingressa el 1885 amb el discurs De la antisepsia puerperal. Des d’aquest càrrec, impulsa la creació de la nova Facultat de Medicina i, ja com a rector el primer de gener de 1907, pronuncia el discurs inaugural de la nova seu al carrer Casanova. És, també, el responsable del nou reglament de l’Hospital Clínic Universitari.
Escollit el 17 de setembre de 1894, Joaquim Bonet i Amigó és el primer president del Col.legi de Metges de Barcelona, entitat que neix per defensar la classe mèdica i la societat davant l’intrusisme professional i la competència deslleial de sanadors. El nou organisme, que atén les reclamacions dels pacients, instaura mesures sobre l’exercici de la Medicina alhora que pretén neutralitzar la pressió fiscal de l´Estat. Deixant de banda religió i política, Bonet i la seva Junta aproven el primer reglament col·legial el mateix any de la fundació del Col·legi. Tres anys més tard, Joaquim Bonet impulsa l’edició del primer butlletí col·legial (1897). Des dels inicis, Bonet és partidari de la col·legiació obligatòria tot i anar en contra de la majoria dels companys de Càtedra i professió com, entre ells, els doctors Bartomeu Robert i Emerencià Roig.
En tot moment, Bonet destaca per la seva intensa activitat mediàtica i el seu afany divulgador. És cofundador i codirector dels primers números de la Gaceta Médica Catalana (1881), col·labora al Boletín del Ateneo (1882), a La Enciclopèdia (1888), al Boletin de la Acadèmia de Higiene (1893), al Boletín Clinico de la Casa de Salud del Pilar (1897), entre d’altres.
L’any 1901, el rei Alfonso XII concedeix a Joaquim Bonet i Amigó el títol de Baró de Bonet.
EOL
