Galeria de metges

Fill d’Antoni Tejedo Gabaldón i de Dolors Mateu Pellicer, una família modesta que quan té vuit anys es trasllada a Saragossa on fa les primeres lletres i on comença el batxiller tot i que es titula per l’Institut Ausiàs March de Barcelona el 1952. Després, estudia a la Facultat Medicina de la capital catalana i es llicencia el 1958. Mentre és estudiant guanya les oposicions a alumne intern de la càtedra d’Anatomia Humana del professor Salvador Gil Vernet, qui es converteix en el seu mestre. A la vegada, Antoni Tejedo aprèn molt de les habilitats docents dels professors adjunts d’aquesta càtedra: Rodríguez Soriano i Sánchez Maldonado.

Ja metge continua a la Facultat de Medicina on inicia la seva carrera docent, que es veu interrompuda quan ha de complir el Servei Militar a Ceuta fins que torna a Barcelona i és nomenat professor ajudant de classes pràctiques de la càtedra d’Anatomia. Al mateix temps, però, Antoni Tejedo ha de buscar un treball estable per poder seguir a la Universitat i troba feina al Servei d’Urgències de la Seguretat Social on hi roman fins a la jubilació.

Professor ajudant de la càtedra d’Anatomia Descriptiva i Topogràfica i Tècnica Anatòmica des del 1959 fins al 1966, Antoni Tejedo es doctora amb la tesi que, dirigida pel professor Gil Vernet, titula Aportación al conocimiento de la arteria pudenda interna (A. pudenda interna) en el hombre i llegeix a la Universitat de Barcelona el 1963. Quan Gil Vernet es jubila el 1966, guanya la càtedra Domingo Ruano i convida Antoni Tejedo a quedar-se amb ell. Accepta i serà professor adjunt numerari fins al 1981, moment en què passà a professor agregat numerari fins al 1983 i a catedràtic numerari d’Anatomia i Embriologia Humana des del 1983 fins a l’any 2002.

Entremig, Antoni Tejedo és professor de l’Escola d’Assistents Tècnics Sanitaris (ATS) de l’Hospital Clínic de Barcelona del 1961 al 1970 i també a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) del 1976 al 1989, de l’Escola d’Infermeria de la Creu Roja del 1983 al 1990 així com professor i patró de l’Institut Borja de Bioètica., que funda Francesc Abel el 1976. A més, Antoni Tejedo és secretari de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona en el període de 1979 a 1981 i és escollit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) l’any 1986 i, deu anys després, és elegit acadèmic d’aquesta Acadèmia on ingressa amb el discurs Recuerdos y reflexiones anatómicas.

Antoni Tejedo destaca també per la seva activitat assistencial perquè també exerceix com a metge de capçalera i és coordinador del Servei d’Urgències de Barcelona. Però, sobretot, desenvolupa una important tasca de recerca sobre l’embriogènesi dels tubs urinífers i les malformacions dels ronyons i urèters, que es tradueix en un gran nombre de publicacions a les revistes especialitzades de més impacte. Director de diverses tesis doctorals, pertany a diverses societats mèdiques i es guanya el reconeixement a la seva notable trajectòria professional amb diversos premis com el “Jaume Raventós” de la Societat Catalana d’Anestesiologia i Reanimació que li atorga l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears el 1978 mentre que la RAMC li concedeix el VI Premi Salvador i Josep Maria Gil Vernet del 1983.

Metge amb una categoria científica i mèrits docents rellevants però, a més, Antoni Tejedo era un home exquisit, un autèntic cavaller, seriós, honest i responsable, inaccessible a la maledicència, de provada lleialtat i infrangible amistat, sempre disponible i col·laborador.

Casat amb Sílvia Garcia Forga, Antoni Tejedo i Mateu mor sense descendència.