Un metge brillant amb una vida contradictòria i desafortunada
Biografia
Nascut a Barcelona, al si d’una família humil, estudia medicina a la Universitat de Barcelona de 1917 a 1924. Amb uns resultats brillants i la qualificació de Premi extraordinari, dos anys més tard, es doctora a Madrid amb la tesi La terapéutica irradiante en la tuberculosis. El mateix any, el govern alemany li concedeix una beca per ampliar coneixements a Alemanya i, dedicat a la Medicina Interna, s’hi està del 1926 al 1929. Durant la seva estada, es casa amb una alemanya. A més, es converteix en un germanòfil convençut que -de tornada a Espanya i mentre prepara oposicions a les càtedres d’Agustí Pedro i Pons i d’Eusebi Oliver- el permet viure de la traducció de llibres de medicina alemanys i la publicació de les observacions clíniques d’aquests professor a les revistes mèdiques locals.
El 1931, en un concurs en el que és el 9è dels 80 participants admesos, Llorenç Gironès guanya una plaça de metge municipal de l’Ajuntament de Barcelona i, dos anys després, per oposició, obté la càtedra de Patologia Mèdica de Santiago de Compostela tot i que se l’aparta com a conseqüència del decret d’Azaña d’agost de 1936.
Quan comença la Guerra Civil, Lorenzo Gironès s’incorpora voluntàriament com a metge de la Divisió del general Aranda. Fa de cap d’un servei de transfusions als hospitals de sang fins a arribar a capità de Sanitat Militar. Posteriorment, és distingit amb la Medalla de la Campaña Española y la Cruz Roja, la Cruz del Aguila Alemana i la Mehahuia Jalifiana. Acabada la guerra, torna a Barcelona, on s’han produït les vacants a les càtedres que han deixat els professors de la Facultat de Medicina exiliats per por a la repressió del nou règim. L’agost del 1939, amb caràcter provisional, Gironès es nomenat catedràtic per suplir la plaça que ocupava J. Cuatrecasas, el professor de Patologia Mèdica. Un any més tard, guanya la càtedra de Saragossa i, dos mesos després, per concurs de trasllat, torna a Barcelona com a catedràtic de Patologia General.
El 1944, aspira a una càtedra de Patologia Mèdica de la Facultat de Medicina de Barcelona, vacant per la mort del professor Ferrer Solervicens. El concurs de trasllat, però, el guanya Gibert Queraltó, llavors, catedràtic a Saragossa. El resultat provoca una reacció de frustració en Gironès que el porta, sense èxit, a moure amistats i influències per revocar la decisió.
A partir del 1946, contínuament, Gironès sol·licita permisos per abandonar les seves responsabilitats universitàries i donar conferències a diferents països d’Amèrica i del Nord d’Àfrica fins que, el 1947, s’instal·la a Managua, la capital de Nicaragua, definitivament. Es dedica a fer d’internista amb un notable benefici econòmic alhora que dirigeix la lluita contra la tuberculosi. Decidit a no tornar a Barcelona, perd la seva plaça de catedràtic quan no es reincorpora un cop vençut el termini d’excedència que se li ha concedit.
El 1955, a les afores de la ciutat de Managua, mor assassinat per un antic col·laborador, presumptament, per motius personals.
APM
